Ahir dia 20 d’octubre, les dues primeres hores vam fer música. Vam acabar el “Tat” i vam llegir les intencions de cada cançó i la seva interpretació. Després la Maria Lluïsa ens va explicar que per d’aquí dos setmanes tenim que interpretar un conte per grups de set persones. Vam posar molta imaginació a l’hora de pensar com farem el conte.
Les dos hores següents tocava seminari. Les vam dedicar a treballar la percepció dels sons. Va ser distret i divertit. Vam pronunciar els noms dels nostres companys de moltes diferents maneres i havíem de triar el que ens agradés més. També vam pronunciar una oració amb diferents intencions. I vam reconèixer el so de les nostres claus sense veure-les.
Per acabar el dia, tocava Comunicació oral, escrita i digital amb la Rosa Soler. Tocava l’activitat del “Qui ets tu?” que portavam tants dies preparant. Quan la professora va entrar a classe ja estaven totes les fotos penjades a les parets i nosaltres les estàvem observant. Les vam comentar totes, una per una i ens ho vam passar molt bé. Vaig trobar molt interessant el fet de com vam mirar les persones segons diferents punts de vista, si la foto estava feta des del punt de vista adequat, que voliam reflectir a cada cas...Totes les fotos estaven molt encertades i els peus de foto també. Així es va acabar aquest dia tant complet.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
dilluns, 19 d’octubre del 2009
Tertulia de Senyora Cilíndrica i Emocions
Avui a seminari, les dues hores les hem utilitzat per fer una tertúlia de dos llibres que ens havíem d’haver llegit cada quatre o cinc persones un llibre. A partir d’una base de preguntes havíem de fer un treball per escrit per comentar el llibre. Durant la classe, entre tots els companys que ens havíem llegit el llibre hem posat en comú les nostres idees i les conclusions que n’havíem tret.
Hem començat pel llibre de senyora cilíndrica, un llibre on la professora de la classe intenta posar una visió matemàtica a tot el que envolta els nens. Tots els companys que havíem llegit aquest llibre ens hem posat bastant d’acord amb les nostres idees. Uns veien la professora com una persona a qui li encanten els nens, i d’altres deien que no ho mostrava prou, però tot i així hem lligat bastant els nostres pensaments. Aquest llibre és el que m’he llegit jo, i trobo que la professora té un sistema molt correcte a l’hora d’educar els nens i el llibre a l’hora de llegir-lo se ma fet interessant i distret.
A continuació hem fet tertúlia del llibre d’emocions. Els companys que ens han exposat aquest llibre ens han explicat que tracta de posar emoció a tot el que fa l’infant. Saber per què tenen aquestes emocions. Tracta dels sentiments que tenen els nens en vers del treball que fan. A partir de les activitats que fan, es poden expressar. M’ha semblat molt interessant la tertúlia que han fet els meus companys ja que el tema del llibre és molt important. Penso que les emocions dels nens sempre s’han de poder expressar.
El pròxim dia acabarem amb el llibre que ens ha quedat pendent: podem pintar els somnis. Espero que també sigui interessant i puguem aprendre.
Hem començat pel llibre de senyora cilíndrica, un llibre on la professora de la classe intenta posar una visió matemàtica a tot el que envolta els nens. Tots els companys que havíem llegit aquest llibre ens hem posat bastant d’acord amb les nostres idees. Uns veien la professora com una persona a qui li encanten els nens, i d’altres deien que no ho mostrava prou, però tot i així hem lligat bastant els nostres pensaments. Aquest llibre és el que m’he llegit jo, i trobo que la professora té un sistema molt correcte a l’hora d’educar els nens i el llibre a l’hora de llegir-lo se ma fet interessant i distret.
A continuació hem fet tertúlia del llibre d’emocions. Els companys que ens han exposat aquest llibre ens han explicat que tracta de posar emoció a tot el que fa l’infant. Saber per què tenen aquestes emocions. Tracta dels sentiments que tenen els nens en vers del treball que fan. A partir de les activitats que fan, es poden expressar. M’ha semblat molt interessant la tertúlia que han fet els meus companys ja que el tema del llibre és molt important. Penso que les emocions dels nens sempre s’han de poder expressar.
El pròxim dia acabarem amb el llibre que ens ha quedat pendent: podem pintar els somnis. Espero que també sigui interessant i puguem aprendre.
Senyora Cilíndrica
INTRODUCCIÓ:
El llibre de senyora cilíndrica és una mena de manual per educar a nens de 0 a 6 anys. L’autora del llibre, Josepa Gómez i Bruguera dóna idees per a que els nens aprenguin de diferents maneres les matemàtiques. Ella vol aplicar una mirada matemàtica a tot el que veiem del nostre voltant. Busca on hi pot haver números a la classe, com per exemple al calendari, als rellotges... Els nens col•leccionen diferents tipus d’objectes per després comparar la grandària, la forma, sumar les quantitats...
La mestra d’aquest llibre també treballa la numeració amb el número preferit de cadascú, la geometria buscant figures geomètriques per l’escola, la mesura amb el pes i l’alçada de cada nen...
Totes les activitats que ha plantejat la mestra d’aquesta classe han estat amb la finalitat de que els alumnes aprenguin matemàtiques i que tinguin una visió matemàtica a tot allò que els observa.
Aconsegueix que els nens prestin més atenció a l’hora de mirar, ja que els infants observen tot allò que els rodeja i hi tenen molta curiositat, però possiblement no hi apliquen cap atenció per veure quin significat pot tenir tot allò, ni molt menys cap visió matemàtica.
Amb aquest llibre podem gaudir de la vida dels infants i de les seves experiències al parvulari.
ANÀLISI DEL CONTINGUT:
Cinc fragments del llibre que m’han interpel•lat i els arguments:
• Mirar la vida requereix, doncs, tenir registres i recursos per mirar, analitzar, entendre. Els recursos necessaris són dintre nostre mateix però cal desenvolupar-los, cal aportar les condicions necessàries per a aquest desenvolupament.
(pàg.10)
Aquest fragment amb quatre línies deixa molt clar el que requereix mirar la vida. Tot el que veiem ho hem d’analitzar des de qualsevol punt de vista per a que no se’ns passi com desapercebut, com una cosa que no és important, ja que aquest llibre ens fa adonar de la importància que té analitzar tot el que veiem, i donar-li un sentit per poder-ho entendre. D’aquest fragment m’ha cridat l’atenció això de que els recursos ja els tenim dins nostre, i que només cal desenvolupar-nos, ja que mai m’ho havia mirat des d’aquest punt de vista. Només cal que posem la nostra visió atenta a tot per desenvolupar els recursos que ja tenim.
• Necessitem la paraula i l’escolta, i tots els llenguatges de què disposem les persones. Necessitem l’ambient propici dels materials adients. Necessitem també el temps i la llibertat per cercar, per equivocar-nos, per corregir, per trobar el camí. Res sorgeix del no-res.
(pàg.10)
Si he triat aquest fragment és perquè dóna importància a la paraula i l’escolta, i hi estic totalment d’acord. Per aprendre de mirar, per ensenyar de mirar, per parlar i escoltar, per aprendre de parlar i aprendre d’escoltar.. per tot això i més necessitem tant la paraula com l’escolta. La paraula és un instrument per facilitar l’explicació del que hem vist, hem descobert, hem trobat...
Però per tot això no només necessitem la paraula i l’escolta, sinó que és molt important com el fragment cita, tenir un ambient adequat, el temps i la llibertat per trobar dl camí del que volem aconseguir sense que res ens ho impedeixi. Aquest fragment finalitza dient: Res sorgeix del no-res. Aquesta oració tots l’hem sentit milers de cops a la vida però possiblement mai l’hem reflexionat com toca, com el que és, ja que breument cita que tot necessita un principi i un procés per convertir-se en el que sigui.
• (Els infants) Estan avesats a explicar les seves vivències, les seves pors, els seus plantejaments, els seus sabers, els seus parers... perquè saben que la seva paraula serà escoltada i respectada ja que en el si del grup-classe s’ha anat creant un clima de comunicació i de confiança, de recerca i d’aprofundiment en els sabers que s’aporten.
(pàg.15)
M’agrada el sistema que es reflecteix en aquest fragment de com conduir una classe d’infants. És molt interessant i important el fet de que tots els nens puguin expressar el que vulguin, que no tinguin por i que no s’ho quedin dins seu. Però encara és més interessant el fet de que els companys, la mestra i el seu entorn l’escoltin, el valorin com pertoca, i que els seus coneixements i vivències es puguin aprofundir en un entorn de confiança.
• Partir de la realitat de l’infant proposa un plantejament en el qual és prioritari partir d’allò que ens és proper, que se’ns ofereix, que ens interessa, que volem esbrinar...; en definitiva, és trobar sentit a allò que fem. Així, segurament, no hi haurà, no hi pot haver, un aïllament del coneixement matemàtic, ni dels altres coneixements, sinó una integració materialitzada en l’experiència, el pensament i el llenguatge de l’infant.
(pàg.19-20)
“Trobar sentit a allò que fem”. Aquesta oració és el fet de que hagi escollit aquest fragment. Considero que no podem fer les coses sense saber perquè les fem, sense saber que ens interessa d’allò que fem, quina finalitat en volem treure... encara que sóc conscient de que a tots ens passa sense que ens en adonem. Com l’autora diu, si trobem sentit a tot el que fem, no hi pot haver un aïllament al coneixement matemàtic ni a cap altre coneixement, ja que ja sabem des del principi quina visió en tenim del que fem.
• Les col•leccions que es duen a terme a la classe són molt diverses perquè poden néixer d’interessos o propostes diverses però tindran en comú les relacions lògiques; semblança i diferència; agrupació i categorització; classificació i ordenació.
(pàg.25-26)
Aquest fragment és un exemple d’una de les parts que hem va cridar molt l’atenció del llibre: el col•leccionisme. Si el vull destacar és perquè mai havia mirat les col•leccions de qualsevol tipus amb una visió matemàtica. Potser per l’aspecte de quantitat si, però mai des del punt de vista de semblança, diferència, agrupació, categorització, classificació i organització relacionat amb les matemàtiques. Aquest llibre m’ha fet adonar que col•leccionar és més que tenir un seguit d’objectes del mateix tipus.
EIXOS PER LA INTERVENCIÓ A LA TERTÚLIA:
- Com imagines l’escola del llibre? I l’aula?
M’imagino una escola molt gran, on hi ha un gran passadís. A l’esquerra del passadís hi ha totes les aules, també immenses. I a la dreta un seguit de finestrals per on hi entra molta llum i que donen al pati de l’escola. Al mig del passadís, entre les aules, a l’esquerra hi ha la porta principal, per on entren els nens, i a la dreta, entre els finestrals i les portes per sortir al pati, hi ha unes escales que pugen a un segon pis, on hi ha els despatxos dels professors. El passadís està ple de taulells amb molts dibuixos i escrits de tots els alumnes de l’escola.
L’aula dels alumnes d’aquest llibre la imagino quadrada, entrant per la porta, davant per davant hi ha les finestres que donen al carrer, decorades amb dibuixos fets amb folis transparents per no privar la claror. A la dreta una pissarra molt gran fosca, i la taula de la mestra rodejada de dibuixos i retoladors. A l’esquerra tots els calaixos de colors dels alumnes on hi guarden tot el que volen i troben. Cada calaix decorat amb el nom de l’alumne. Al costat de la porta un armari blanc per guardar tot el material de la classe i els penjadors on els nens pengen les seves jaquetes. Al centre de l’aula moltes taules rodones rodejades de cadires. A més a més me la imagino amb un ambient molt alegre.
- Com deu ser la mestra? Et recorda algun mestre/a que has tingut?
La mestra deu ser molt entregada per la seva feina, activa, alegre, amb ganes de que els seus alumnes aprenguin de tot, treballadora, amb gran devoció pels infants, amb ganes d’experimentar, amb un sistema d’educació molt correcte, escolta els alumnes i els deixa expressar sempre que vulguin, deu ser molt optimista i te plena confiança amb els alumnes.
En alguns aspectes si que hem recorda a una mestra que vaig tenir jo quan tenia cinc anys. La seva manera de ser emprenedora, activa i alegre amb la seva feina, fa que li vegi una certa relació. Potser la mestra que vaig tenir jo no experimentava tant amb nosaltres com la mestra del llibre, però la recordo com una gran professora de la qual tots vam aprendre moltíssim.
- Com deu ser el dia a dia a l’escola?
Penso que pels nens d’aquesta escola el dia a dia deu ser divertit, amb ganes d’aprendre, d’experimentar, de veure als seus companys... Crec que en cap moment es plantegen que anar a l’escola és una cosa avorrida i pesada. Cada matí els nens es deuen d’aixecar pensant que descobriran de nou aquell dia.
Pels professors també deu ser divertit ja que ells també són els que aprenen cada dia coses noves dels nens. I segurament ells són els que tenen més ganes d’experimentar i descobrir.
- Quin deu ser l’estat d’ànim dels nens d’aquesta escola?
Segur que són nens alegres, actius, amb ganes d’expressar les seves vivències però també d’escoltar les dels altres i aprendre de tot això.
Crec que han de tenir ganes de descobrir la finalitat de les activitats que la mestra els hi planteja.
Imagino que només entrar a classe ja deuen d’anar a veure les seves pertinències guardades al calaix personal i comparar-les amb els seus companys.
- Creus que hi aprenen el que cal?
Crec que hi aprenen el que cal i més. Aplicar tot això de veure el més enllà a tot el que fan en nens de cinc anys considero que és molt important i que no en totes les escoles ho fan. El buscar un perquè i una finalitat a tot, és imprescindible i el fet que als cinc anys puguin mirar el seu voltant amb una visió aportadora de coneixements hem sembla una gran idea. Estic segura que no tots els nens amb aquesta edat poden veure la seva col•lecció de pedres rodones amb una visió matemàtica ni tenir idees per construir una senyora cilíndrica com la del llibre i tot això és fascinant.
El llibre de senyora cilíndrica és una mena de manual per educar a nens de 0 a 6 anys. L’autora del llibre, Josepa Gómez i Bruguera dóna idees per a que els nens aprenguin de diferents maneres les matemàtiques. Ella vol aplicar una mirada matemàtica a tot el que veiem del nostre voltant. Busca on hi pot haver números a la classe, com per exemple al calendari, als rellotges... Els nens col•leccionen diferents tipus d’objectes per després comparar la grandària, la forma, sumar les quantitats...
La mestra d’aquest llibre també treballa la numeració amb el número preferit de cadascú, la geometria buscant figures geomètriques per l’escola, la mesura amb el pes i l’alçada de cada nen...
Totes les activitats que ha plantejat la mestra d’aquesta classe han estat amb la finalitat de que els alumnes aprenguin matemàtiques i que tinguin una visió matemàtica a tot allò que els observa.
Aconsegueix que els nens prestin més atenció a l’hora de mirar, ja que els infants observen tot allò que els rodeja i hi tenen molta curiositat, però possiblement no hi apliquen cap atenció per veure quin significat pot tenir tot allò, ni molt menys cap visió matemàtica.
Amb aquest llibre podem gaudir de la vida dels infants i de les seves experiències al parvulari.
ANÀLISI DEL CONTINGUT:
Cinc fragments del llibre que m’han interpel•lat i els arguments:
• Mirar la vida requereix, doncs, tenir registres i recursos per mirar, analitzar, entendre. Els recursos necessaris són dintre nostre mateix però cal desenvolupar-los, cal aportar les condicions necessàries per a aquest desenvolupament.
(pàg.10)
Aquest fragment amb quatre línies deixa molt clar el que requereix mirar la vida. Tot el que veiem ho hem d’analitzar des de qualsevol punt de vista per a que no se’ns passi com desapercebut, com una cosa que no és important, ja que aquest llibre ens fa adonar de la importància que té analitzar tot el que veiem, i donar-li un sentit per poder-ho entendre. D’aquest fragment m’ha cridat l’atenció això de que els recursos ja els tenim dins nostre, i que només cal desenvolupar-nos, ja que mai m’ho havia mirat des d’aquest punt de vista. Només cal que posem la nostra visió atenta a tot per desenvolupar els recursos que ja tenim.
• Necessitem la paraula i l’escolta, i tots els llenguatges de què disposem les persones. Necessitem l’ambient propici dels materials adients. Necessitem també el temps i la llibertat per cercar, per equivocar-nos, per corregir, per trobar el camí. Res sorgeix del no-res.
(pàg.10)
Si he triat aquest fragment és perquè dóna importància a la paraula i l’escolta, i hi estic totalment d’acord. Per aprendre de mirar, per ensenyar de mirar, per parlar i escoltar, per aprendre de parlar i aprendre d’escoltar.. per tot això i més necessitem tant la paraula com l’escolta. La paraula és un instrument per facilitar l’explicació del que hem vist, hem descobert, hem trobat...
Però per tot això no només necessitem la paraula i l’escolta, sinó que és molt important com el fragment cita, tenir un ambient adequat, el temps i la llibertat per trobar dl camí del que volem aconseguir sense que res ens ho impedeixi. Aquest fragment finalitza dient: Res sorgeix del no-res. Aquesta oració tots l’hem sentit milers de cops a la vida però possiblement mai l’hem reflexionat com toca, com el que és, ja que breument cita que tot necessita un principi i un procés per convertir-se en el que sigui.
• (Els infants) Estan avesats a explicar les seves vivències, les seves pors, els seus plantejaments, els seus sabers, els seus parers... perquè saben que la seva paraula serà escoltada i respectada ja que en el si del grup-classe s’ha anat creant un clima de comunicació i de confiança, de recerca i d’aprofundiment en els sabers que s’aporten.
(pàg.15)
M’agrada el sistema que es reflecteix en aquest fragment de com conduir una classe d’infants. És molt interessant i important el fet de que tots els nens puguin expressar el que vulguin, que no tinguin por i que no s’ho quedin dins seu. Però encara és més interessant el fet de que els companys, la mestra i el seu entorn l’escoltin, el valorin com pertoca, i que els seus coneixements i vivències es puguin aprofundir en un entorn de confiança.
• Partir de la realitat de l’infant proposa un plantejament en el qual és prioritari partir d’allò que ens és proper, que se’ns ofereix, que ens interessa, que volem esbrinar...; en definitiva, és trobar sentit a allò que fem. Així, segurament, no hi haurà, no hi pot haver, un aïllament del coneixement matemàtic, ni dels altres coneixements, sinó una integració materialitzada en l’experiència, el pensament i el llenguatge de l’infant.
(pàg.19-20)
“Trobar sentit a allò que fem”. Aquesta oració és el fet de que hagi escollit aquest fragment. Considero que no podem fer les coses sense saber perquè les fem, sense saber que ens interessa d’allò que fem, quina finalitat en volem treure... encara que sóc conscient de que a tots ens passa sense que ens en adonem. Com l’autora diu, si trobem sentit a tot el que fem, no hi pot haver un aïllament al coneixement matemàtic ni a cap altre coneixement, ja que ja sabem des del principi quina visió en tenim del que fem.
• Les col•leccions que es duen a terme a la classe són molt diverses perquè poden néixer d’interessos o propostes diverses però tindran en comú les relacions lògiques; semblança i diferència; agrupació i categorització; classificació i ordenació.
(pàg.25-26)
Aquest fragment és un exemple d’una de les parts que hem va cridar molt l’atenció del llibre: el col•leccionisme. Si el vull destacar és perquè mai havia mirat les col•leccions de qualsevol tipus amb una visió matemàtica. Potser per l’aspecte de quantitat si, però mai des del punt de vista de semblança, diferència, agrupació, categorització, classificació i organització relacionat amb les matemàtiques. Aquest llibre m’ha fet adonar que col•leccionar és més que tenir un seguit d’objectes del mateix tipus.
EIXOS PER LA INTERVENCIÓ A LA TERTÚLIA:
- Com imagines l’escola del llibre? I l’aula?
M’imagino una escola molt gran, on hi ha un gran passadís. A l’esquerra del passadís hi ha totes les aules, també immenses. I a la dreta un seguit de finestrals per on hi entra molta llum i que donen al pati de l’escola. Al mig del passadís, entre les aules, a l’esquerra hi ha la porta principal, per on entren els nens, i a la dreta, entre els finestrals i les portes per sortir al pati, hi ha unes escales que pugen a un segon pis, on hi ha els despatxos dels professors. El passadís està ple de taulells amb molts dibuixos i escrits de tots els alumnes de l’escola.
L’aula dels alumnes d’aquest llibre la imagino quadrada, entrant per la porta, davant per davant hi ha les finestres que donen al carrer, decorades amb dibuixos fets amb folis transparents per no privar la claror. A la dreta una pissarra molt gran fosca, i la taula de la mestra rodejada de dibuixos i retoladors. A l’esquerra tots els calaixos de colors dels alumnes on hi guarden tot el que volen i troben. Cada calaix decorat amb el nom de l’alumne. Al costat de la porta un armari blanc per guardar tot el material de la classe i els penjadors on els nens pengen les seves jaquetes. Al centre de l’aula moltes taules rodones rodejades de cadires. A més a més me la imagino amb un ambient molt alegre.
- Com deu ser la mestra? Et recorda algun mestre/a que has tingut?
La mestra deu ser molt entregada per la seva feina, activa, alegre, amb ganes de que els seus alumnes aprenguin de tot, treballadora, amb gran devoció pels infants, amb ganes d’experimentar, amb un sistema d’educació molt correcte, escolta els alumnes i els deixa expressar sempre que vulguin, deu ser molt optimista i te plena confiança amb els alumnes.
En alguns aspectes si que hem recorda a una mestra que vaig tenir jo quan tenia cinc anys. La seva manera de ser emprenedora, activa i alegre amb la seva feina, fa que li vegi una certa relació. Potser la mestra que vaig tenir jo no experimentava tant amb nosaltres com la mestra del llibre, però la recordo com una gran professora de la qual tots vam aprendre moltíssim.
- Com deu ser el dia a dia a l’escola?
Penso que pels nens d’aquesta escola el dia a dia deu ser divertit, amb ganes d’aprendre, d’experimentar, de veure als seus companys... Crec que en cap moment es plantegen que anar a l’escola és una cosa avorrida i pesada. Cada matí els nens es deuen d’aixecar pensant que descobriran de nou aquell dia.
Pels professors també deu ser divertit ja que ells també són els que aprenen cada dia coses noves dels nens. I segurament ells són els que tenen més ganes d’experimentar i descobrir.
- Quin deu ser l’estat d’ànim dels nens d’aquesta escola?
Segur que són nens alegres, actius, amb ganes d’expressar les seves vivències però també d’escoltar les dels altres i aprendre de tot això.
Crec que han de tenir ganes de descobrir la finalitat de les activitats que la mestra els hi planteja.
Imagino que només entrar a classe ja deuen d’anar a veure les seves pertinències guardades al calaix personal i comparar-les amb els seus companys.
- Creus que hi aprenen el que cal?
Crec que hi aprenen el que cal i més. Aplicar tot això de veure el més enllà a tot el que fan en nens de cinc anys considero que és molt important i que no en totes les escoles ho fan. El buscar un perquè i una finalitat a tot, és imprescindible i el fet que als cinc anys puguin mirar el seu voltant amb una visió aportadora de coneixements hem sembla una gran idea. Estic segura que no tots els nens amb aquesta edat poden veure la seva col•lecció de pedres rodones amb una visió matemàtica ni tenir idees per construir una senyora cilíndrica com la del llibre i tot això és fascinant.
Qui ets tu?
"Saps el que et vull dir?"
Ella te 19 anys, viu a un poble anomenat Tossa de Mar del qual n’està molt orgullosa.
Físicament és d’altura mitjana, elegant, blanca de pell, amb el cabell fosc molt llarg i una mica ondulat, ulls marrons clars, celles amb forma de mitja lluna, boca petita, cara rodona i pigues sobre el nas i les galtes. Sempre l’acompanyen unes arracades blanc perla amb un dibuix daurat a sobre.
És una noia molt oberta, madura, xerradora, agradable, presumida, treballadora i sobretot amiga dels seus amics. L’hi encanta el color verd.
La fotografia que acompanya aquest text és de la seva cara il•luminada i amb el cabell recollit per destacar més el seu rostre rodó. La seva cara per mi es la part del seu cos que més m’expressa.
El peu de foto es titula: Saps el que et vull dir?
Això és degut a que quan t’explica qualsevol cosa, acostuma a acabar les explicacions amb aquesta pregunta i és una cosa que sempre m’ha cridat l’atenció i m’ha fet gràcia.
Si l’he escollit a ella és perquè des de l’inici del curs ha set amb qui m’he relacionat més i amb qui hem sento més identificada.
dijous, 15 d’octubre del 2009
dimecres, 14 d’octubre del 2009
Treball col·laboratiu: Documents de Google
La pràctica que hem realitzat a classe per treballar els documents de Google ha consistit a crear una carpeta compartida entre els components del nostre grup.
Una de nosaltres l'ha creat i les altres l'hem pogut anar editant.
El grup està format per la Judith Solà, la Carlota Juclà, la Berta Molar i jo mateixa, la Saray Martínez.
Hem creat una presentació a partir de diferents diapositives. A la primera hi hem posat el titul de la presentació: els ordinadors a les aules. A la segona hi hem afegit tots els tipus d'ordinadors que existeixen i a sota hi hem afegit el nom. Hem realitzat la búsqueda d'aquests ordinadors mitjançant la Wikipèdia.
Finalment hem afegit un vídeo que hem trobat relacionat amb el tema.
Mentre realitzavam aquest treball hem utilitzat el xat per posar-nos d'acord i crec que és una eina molt útil ja que d'aquesta manera hem pogut treballar totes alhora, cadascú en un ordenador diferent i hem participat totes.
Sense aquest programa, no haguéssim aportat el mateix i haguéssim acabat fent un recull de la síntesi de cadascú de nosaltres. D'aquesta manera ha quedat un treball més coherent.
També hem creat un formulari sobre les noves tecnologies a l'educació i hem publicat les respostes mitjançant un enllaç.
Penso que el fet de saber crear formularis a partir de la xarxa ens pot ser molt útil a l'hora de fer un teball del qual necessitem l'opinió de més gent. D'aquesta manera ens és molt més fàcil i còmode formular al públic.
Una de nosaltres l'ha creat i les altres l'hem pogut anar editant.
El grup està format per la Judith Solà, la Carlota Juclà, la Berta Molar i jo mateixa, la Saray Martínez.
Hem creat una presentació a partir de diferents diapositives. A la primera hi hem posat el titul de la presentació: els ordinadors a les aules. A la segona hi hem afegit tots els tipus d'ordinadors que existeixen i a sota hi hem afegit el nom. Hem realitzat la búsqueda d'aquests ordinadors mitjançant la Wikipèdia.
Finalment hem afegit un vídeo que hem trobat relacionat amb el tema.
Mentre realitzavam aquest treball hem utilitzat el xat per posar-nos d'acord i crec que és una eina molt útil ja que d'aquesta manera hem pogut treballar totes alhora, cadascú en un ordenador diferent i hem participat totes.
Sense aquest programa, no haguéssim aportat el mateix i haguéssim acabat fent un recull de la síntesi de cadascú de nosaltres. D'aquesta manera ha quedat un treball més coherent.
També hem creat un formulari sobre les noves tecnologies a l'educació i hem publicat les respostes mitjançant un enllaç.
Penso que el fet de saber crear formularis a partir de la xarxa ens pot ser molt útil a l'hora de fer un teball del qual necessitem l'opinió de més gent. D'aquesta manera ens és molt més fàcil i còmode formular al públic.
dimarts, 13 d’octubre del 2009
El llenguatge i la llengua:
• El llenguatge s’entén com un instrument de comunicació, construït per senyals organitzades que s’orienten cap a la comunicació. Tots utilitzem el llenguatge a partir d’una llengua o d’una altra.
Amb el llenguatge ordenem les percepcions, ens aporta creativitat, ens fa capaços de pensar, permet el discurs, és la base de la memòria, fa possible l’autoexpressió i moltes altres definicions que fan que sigui el medi de comunicació més extens.
• La llengua és el sistema de comunicació verbal. La formen el vocabulari i la gramàtica propis i característiques d’una època, d’una obra, d’un escriptor...
Té un paper singular en la formació de la identitat personal i ens permet la permanència d’un relat intransferible que és la nostra pròpia vida.
Amb el llenguatge ordenem les percepcions, ens aporta creativitat, ens fa capaços de pensar, permet el discurs, és la base de la memòria, fa possible l’autoexpressió i moltes altres definicions que fan que sigui el medi de comunicació més extens.
• La llengua és el sistema de comunicació verbal. La formen el vocabulari i la gramàtica propis i característiques d’una època, d’una obra, d’un escriptor...
Té un paper singular en la formació de la identitat personal i ens permet la permanència d’un relat intransferible que és la nostra pròpia vida.
GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ
Problemes amb Internet.
Doncs això, he tingut problemes am l’internet de casa i fins avui no he pogut actualitzar els apunts de l’assignatura de Gestió i Tic.
Des de la primera sessió que hem sembla que tot el que fem a classe es força interessant ja que a la llarga, sobretot a l’hora de fer treballs tot ens pot servir per anar més ràpid i no perdre temps buscant coses que només prement una tecla pots tenir obertes.
A les classes de Gestió i Tic, amb el Jorge fem coses tant útils com pot ser obrir una nova pestanya prement Ctrl + T, com afegir un corrector ortogràfic al navegador Mozilla Firefox, com també la funció del Foxtab que ens serveix per tenir una manera de tenir organitzades totes les pestanyes que tenim obertes i que ho puguem trobar tot més fàcilment.
Sempre havia pensat que havia d’existir alguna manera de que tot els articles que trobéssim des de qualsevol ordenador, després els poguéssim obrir des d’un altre ordenador sense tenir que portar sempre a sobre el Pendrive. En Jorge Coderch ens ha ensenyat com fer-ho i hem sembla molt interessant i útil.
Hem conegut el google reader, la web 2.0, el notebook... També hem après com penjar vídeos al bloc.
Una altra de les coses més útils a l’hora de fer un treball, és que l’índex es construeixi de manera automàtica i que no l’haguem de confeccionar nosaltres part per part ja que és una pèrdua de temps important. L’índex el podem fer a partir de la pàgina que vulguem, podem crear subapartats, i tot això només seleccionant “título 1, título 2...”
El dia 29/09/09 vam conèixer la blocosfera educativa que és les relacions entre els blocs. D’aquesta manera també vam conèixer un bloc molt interessant com és bitacola de mestra tic.
A la pàgina www.blogger.com és on pengem les nostres actualitzacions, les podem editar un cop penjades, podem permetre que l’altra gent escrigui al nostre bloc...
Amb el google Translate podem traduir qualsevol text de qualsevol pàgina amb català o l’idioma que desitgem. Els resultats de la traducció normalment són bastant precisos i bons.
Amb el Word hem treballat els salts de pàgina i de secció, els peus de pàgina o encapçalament, com introduir nombres de pàgines...
La pàgina docs.google.com ens serveix per crear, editar i carregar de forma ràpida. Ens verifica l’ortografia, podem crear les nostres carpetes, posar-les com a destacades per a tenir-les presents en tot moment i després ocultar-les si ja no les necessitem més, des d’aquí podem fer powerpoints, afegir vídeos i després publicar-ho al nostre bloc.
Finalment, avui, dia 13 d’octubre, en aquesta pàgina (docs.google.com), hem creat carpetes per compartir amb la gent del nostre grup i per poder intervenir cadascú des de la seva conta i que els companys ho vegin. També inclou una mena de xat per posar-te amb contacte amb els teus companys del grup a l’hora d’acordar els temes. Seguint tot això hem creat un powerpoint i l’hem penjat al bloc, i després un formulari fet des del full de càlcul d’aquesta pàgina i també l’hem enllaçat al bloc juntament amb les respostes de tothom que vulgui contestar el formulari.
Fins aquí el resum de l’assignatura Gestió i Tic des de l’inici del curs fins avui. De moment les meves conclusions són totalment positives i espero poder posar-ho a la pràctica tot molt aviat.
Doncs això, he tingut problemes am l’internet de casa i fins avui no he pogut actualitzar els apunts de l’assignatura de Gestió i Tic.
Des de la primera sessió que hem sembla que tot el que fem a classe es força interessant ja que a la llarga, sobretot a l’hora de fer treballs tot ens pot servir per anar més ràpid i no perdre temps buscant coses que només prement una tecla pots tenir obertes.
A les classes de Gestió i Tic, amb el Jorge fem coses tant útils com pot ser obrir una nova pestanya prement Ctrl + T, com afegir un corrector ortogràfic al navegador Mozilla Firefox, com també la funció del Foxtab que ens serveix per tenir una manera de tenir organitzades totes les pestanyes que tenim obertes i que ho puguem trobar tot més fàcilment.
Sempre havia pensat que havia d’existir alguna manera de que tot els articles que trobéssim des de qualsevol ordenador, després els poguéssim obrir des d’un altre ordenador sense tenir que portar sempre a sobre el Pendrive. En Jorge Coderch ens ha ensenyat com fer-ho i hem sembla molt interessant i útil.
Hem conegut el google reader, la web 2.0, el notebook... També hem après com penjar vídeos al bloc.
Una altra de les coses més útils a l’hora de fer un treball, és que l’índex es construeixi de manera automàtica i que no l’haguem de confeccionar nosaltres part per part ja que és una pèrdua de temps important. L’índex el podem fer a partir de la pàgina que vulguem, podem crear subapartats, i tot això només seleccionant “título 1, título 2...”
El dia 29/09/09 vam conèixer la blocosfera educativa que és les relacions entre els blocs. D’aquesta manera també vam conèixer un bloc molt interessant com és bitacola de mestra tic.
A la pàgina www.blogger.com és on pengem les nostres actualitzacions, les podem editar un cop penjades, podem permetre que l’altra gent escrigui al nostre bloc...
Amb el google Translate podem traduir qualsevol text de qualsevol pàgina amb català o l’idioma que desitgem. Els resultats de la traducció normalment són bastant precisos i bons.
Amb el Word hem treballat els salts de pàgina i de secció, els peus de pàgina o encapçalament, com introduir nombres de pàgines...
La pàgina docs.google.com ens serveix per crear, editar i carregar de forma ràpida. Ens verifica l’ortografia, podem crear les nostres carpetes, posar-les com a destacades per a tenir-les presents en tot moment i després ocultar-les si ja no les necessitem més, des d’aquí podem fer powerpoints, afegir vídeos i després publicar-ho al nostre bloc.
Finalment, avui, dia 13 d’octubre, en aquesta pàgina (docs.google.com), hem creat carpetes per compartir amb la gent del nostre grup i per poder intervenir cadascú des de la seva conta i que els companys ho vegin. També inclou una mena de xat per posar-te amb contacte amb els teus companys del grup a l’hora d’acordar els temes. Seguint tot això hem creat un powerpoint i l’hem penjat al bloc, i després un formulari fet des del full de càlcul d’aquesta pàgina i també l’hem enllaçat al bloc juntament amb les respostes de tothom que vulgui contestar el formulari.
Fins aquí el resum de l’assignatura Gestió i Tic des de l’inici del curs fins avui. De moment les meves conclusions són totalment positives i espero poder posar-ho a la pràctica tot molt aviat.
dijous, 8 d’octubre del 2009
dimecres, 7 d’octubre del 2009
El text descriptiu
A la classe de comunicació oral, escrita i digital, la Rosa ens ha presentat la Descripció. La descripció la podria descriure com una qualitat molt important per saber expressar, ja que si no sabem descriure els nostres sentiments, tot el què volem, no ens expressarem de la manera precisa per a que la resta de gent ens entengui bé.
Aquesta classe ha estat divertida per nosaltres ja que la Rosa ens ha presentat el tema d’una manera que ens ha cridat l’atenció ja que ens ha posat diversos vídeos.
El text descriptiu el podem trobar en poesies, com per exemple a: Gernika de Palau i Fabre i també a: Si parlo dels teus ulls de Miquel Martí i Pol.
Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.
També hem vist diferents exemples de textos. N’hi ha de molt descriptius, que poden descriure aspectes físics, psíquics, hàbits i costums, manies, emocions, accions... Els adjectius els podem posar davant o darrere. Un altre fet molt que utilitzem habitualment és l’ús de tres adjectius per descriure algú.
Les cançons que vam veure a classe amb un text descriptiu són:
El gripau blau:
Una altra cançó que hem va agradar moltísim i que em va recordar a la meva infància va ser:
Penso que aquesta sessió ha estat molt productiva ja que hem après el valor de saber descriure.
Aquesta classe ha estat divertida per nosaltres ja que la Rosa ens ha presentat el tema d’una manera que ens ha cridat l’atenció ja que ens ha posat diversos vídeos.
El text descriptiu el podem trobar en poesies, com per exemple a: Gernika de Palau i Fabre i també a: Si parlo dels teus ulls de Miquel Martí i Pol.
Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.
També hem vist diferents exemples de textos. N’hi ha de molt descriptius, que poden descriure aspectes físics, psíquics, hàbits i costums, manies, emocions, accions... Els adjectius els podem posar davant o darrere. Un altre fet molt que utilitzem habitualment és l’ús de tres adjectius per descriure algú.
Les cançons que vam veure a classe amb un text descriptiu són:
El gripau blau:
Una altra cançó que hem va agradar moltísim i que em va recordar a la meva infància va ser:
Penso que aquesta sessió ha estat molt productiva ja que hem après el valor de saber descriure.
Comunicació oral, escrita i digital.
A les classes de comunicació amb
El primer dia vam començar escrivint una redacció de “Qui soc jo?”, on ens havíem de descriure a nosaltres des de l’aspecte que volguéssim. La veritat és que va ser una mica complicat, però interessant a la vegada.
El segon dia
Després de fer tot això, per grups de 5 persones, havíem de fer una lectura d’un text, on el nostre anava relacionat amb fer silenci. Vam tenir que buscar les cinc idees principals i després redactar una síntesi.
Avui, dia sis d’octubre, a classe hem treballat el text descriptiu. Hem llegit dues poesies, Gernika i Si parlo dels teus ulls. Després hem escoltat cinc cançons compostes per textos descriptius, com és el cas de la cançó del Gripau Blau, on descriu el gripau com blau, babau, que no té amics, que es fa ric...
A continuació hem llegit tres textos molt descriptius, amb el fet de que descriuen tant físicament, com psíquicament, descriuen els hàbits i costums, les manies, les emocions, les accions...Hem comprovat que els adjectius es poden trobar tant davant com darrere, i que normalment, per descriure algú s’utilitzen tres adjectius.
També hem escoltat el conte de l’Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix, i per finalitzar la sessió, hem escoltat la cançó de l’anunci d’Estrella Damm, anomenada Summercat.
dijous, 1 d’octubre del 2009
Entrada sobre l'Edu3.cat
Idees més rellevants:
- Quan es van crear els ordinadors, només estaven fets per fer càlculs i més endavant la tecnologia va permetre treballar amb textos, sons i imatges.
- En un sistema "hipermèdia", els elements o nusos es relacionen entre si mitjançant enllaços. Tot plegat té la forma d'una xarxa, que, al seu torn, es pot connectar amb altres xarxes.
- La clau d'un sistema interactiu és la "interfície", el conjunt de grafismes i d'opcions que fan possible el diàleg entre la persona i l'ordinador.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
