dimecres, 30 de desembre del 2009
Fi de la primera etapa!
Avui és el dia del tancament del nostre bloc del primer quadrimestre i per això volia acomiadar-me.
Penso que durant aquesta primera etapa he après moltíssim, molt més del que hem pensava des del principi, i la veritat és que tornaria a començar de nou.
Tot ha estat nou per nosaltres, i crec que hem tret el màxim de profit possible de tot el què hem fet.
Vull donar gràcies des d’aquí als professors per entregar-se amb nosaltres, per la paciència que han tingut, i als meus companys de classe, per haver-nos ajudat mútuament i fer que aquesta carrera de quatre anys tingui un bon començament.
Finalment volia acabar amb una breu reflexió sobre el què ha estat per mi aquest bloc. Crec que en part és productiu ja que tots podem consultar els blocs dels altres companys i aprendre d’ells. També ens ajuda a reflexionar amb nosaltres mateixos, però a la vegada he de dir que per mi ha estat una mica dur ja que vaig estar una bona temporada sense Internet i va ser molt difícil compaginar les meves hores a la biblioteca amb la resta de feina. A més a més, no estic acostumada a dependre de penjar els meus apunts o reflexions en un lloc públic i això ha fet que no m’agradi massa el bloc. De totes maneres estic orgullosa de la feina que he fet.
Fins aquí, espero que la pròxima etapa sigui igual de bona o millor que aquesta!
dimecres, 23 de desembre del 2009
Gravació d'un poema.
Dur a terme aquesta pràctica ha estat molt complicat ja que he tingut diversos problemes. Vaig realitzar aquesta pràctica als ordinadors de la universitat i la vaig guardar al meu llapis de memòria ja que no tenia suficient temps per penjar-ho al bloc. Al arribar a casa, el programa no m'ho deia obrir.
Ho he realitzat de nou, però la versió del programa Audacity que he pogut descarregar-me, no és la mateixa, i per tant, les opcions són molt més complexes. El fet és que no he pogut exportar la gravació amb format Mp3 per poder-la obrir després al programa Movie Maker, per tant, per fer "part" d'aquesta pràctica, ho he realitzat tot amb el Movie Maker.
He importat una imatge relacionada amb el poema, he escrit la lletra del poema i he fet que aparegui a la pantalla amb l'opció de "cinta perforada". Després he afegit la cançó que volia de fons, i he aconseguit retallar-la amb el Movie Maker, però no he aconseguit fer que el final de la cançó sigui amb la disminució del volum (opció possible a l'Audacity). També he gravat la meva veu recitant el poema amb una opció que presenta el Windows movie maker.
L'àudio no té la mateixa qualitat que si estigués gravat amb l'Audacity, ni queda tant bé, però no ha estat possible realitzar l'exportació del poema gravat amb la cançó de fons al programa Movie Maker. Així que, la meva pràctica ha quedat així:
El meu poema s'anomena "Separat" i l'autor és Joan Margarit.
Ho he realitzat de nou, però la versió del programa Audacity que he pogut descarregar-me, no és la mateixa, i per tant, les opcions són molt més complexes. El fet és que no he pogut exportar la gravació amb format Mp3 per poder-la obrir després al programa Movie Maker, per tant, per fer "part" d'aquesta pràctica, ho he realitzat tot amb el Movie Maker.
He importat una imatge relacionada amb el poema, he escrit la lletra del poema i he fet que aparegui a la pantalla amb l'opció de "cinta perforada". Després he afegit la cançó que volia de fons, i he aconseguit retallar-la amb el Movie Maker, però no he aconseguit fer que el final de la cançó sigui amb la disminució del volum (opció possible a l'Audacity). També he gravat la meva veu recitant el poema amb una opció que presenta el Windows movie maker.
L'àudio no té la mateixa qualitat que si estigués gravat amb l'Audacity, ni queda tant bé, però no ha estat possible realitzar l'exportació del poema gravat amb la cançó de fons al programa Movie Maker. Així que, la meva pràctica ha quedat així:
El meu poema s'anomena "Separat" i l'autor és Joan Margarit.
dissabte, 19 de desembre del 2009
DEBATS
Ahir, a l'hora de comunicació oral, escrita i digital, 
després d'escoltar les últimes recitacions, ens va tocar exposar el nostre debat sobre l’autoritat dels professors.
A l’hora de la preparació d’aquest debat, ens vam dividir les 10 persones en 5 i 5. El meu grup constava de la Maria Vallès, la Natàlia Nolla, la Cristina Badia i jo mateixa, la Saray Martínez. Ens vam repartir els papers que havíem de fer cadascú de nosaltres.
La Judith presentaria el tema i també acabaria ella amb la conclusió. La Natàlia i la Cristina defensarien el tema amb arguments cercats entre totes nosaltres. I finalent, la Maria i jo, faríem un seguit de preguntes a l’equip contrincant.
Va començar l’altre equip presentant el seu tema i defensant què si que hi ha autoritat a les aules avui en dia. A continuació la Judith ens va presentar a nosaltres i al nostre argument: avui en dia els professors tenen molt poca autoritat a les aules. I tot això ho vam argumentar mitjançant articles que varem trobar publicats en diaris o altres llocs, per tant, fonts fiables. Tot i això, l’equip contrincant venia ben preparat i amb suficients arguments.
Considero que el fet de fer debats a classe és molt útil per a tots nosaltres ja que ens fa créixer com a persones més crítiques. A més veure com els nostres companys ho fan, també ens sembla molt interessant i ens fa estar a tots molt atents.
divendres, 11 de desembre del 2009
RECITACIÓ DEL POEMA
Avui a l'assignatura de comunicació, oral, escrita i digital he recitat el poema. Després d'haver vist a una gran part dels meus companys com el recitaven em feia una mica de por, ja que alguns d'ells s'havien quedat en blanc al mig de l'exposició. A més a més d'això, el panic d'exposar oralment davant de tant públic sempre fa una mica de por.
A l'hora de triar el meu poema, com que no en tenia cap a la ment de seleccionat, vaig anar a la biblioteca i vaig agafar llibres de diferents autors. Per l'aspecte dels poemes em vaig decantar per un llibre anomenat "Casa de misericordia" de Joan Margarit. A partir d'aqui vaig buscar poemes que no fossin massa llargs per la seva dificultat a memoritzar-los i que tinguessin un aspecte atractiu a l'hora de ser dits.
Finalment vaig escollir un poema anomenat "Separat" i que diu així:
La casa dóna a un carrer,
on no m'espera ningú,
aquí, sense tu, un estrany.
Aquí és on m'he extraviat,
sense mi, passejo amb tu.
La meva ombraés un error
que ve dels llocs més gelats:
El teu cor, les teves mans.
Per això me'n vaig anar.
La vida desconeguda
l'he viscuda sense tu.
Al teu costat.
Quan ensajava aquest poema, ho feia de manera lenta, per controlar la velocitat a l'hora de recitar-lo. D'aquesta manera, me'l vaig aprendre a poc a poc, i a l'hora de recitar-lo no vaig anar tant ràpid com ho havia fet altres cops. A més a més, no em vaig quedar en blanc.
Crec que el volum també va ser l'adequat. El que no va ser massa correcte va ser la meva postura, on em vaig quedar sense moure'm i a més a més, la meva mirada no es va repartir per tots els cantons...
Tot i això estic satisfesta de haver-ho fet, ja que crec que no va sortir del tot malament i he pogut disfrutar de l'exposició de tots els meus companys.
A l'hora de triar el meu poema, com que no en tenia cap a la ment de seleccionat, vaig anar a la biblioteca i vaig agafar llibres de diferents autors. Per l'aspecte dels poemes em vaig decantar per un llibre anomenat "Casa de misericordia" de Joan Margarit. A partir d'aqui vaig buscar poemes que no fossin massa llargs per la seva dificultat a memoritzar-los i que tinguessin un aspecte atractiu a l'hora de ser dits.
Finalment vaig escollir un poema anomenat "Separat" i que diu així:
La casa dóna a un carrer,
on no m'espera ningú,
aquí, sense tu, un estrany.
Aquí és on m'he extraviat,
sense mi, passejo amb tu.
La meva ombraés un error
que ve dels llocs més gelats:
El teu cor, les teves mans.
Per això me'n vaig anar.
La vida desconeguda
l'he viscuda sense tu.
Al teu costat.
Quan ensajava aquest poema, ho feia de manera lenta, per controlar la velocitat a l'hora de recitar-lo. D'aquesta manera, me'l vaig aprendre a poc a poc, i a l'hora de recitar-lo no vaig anar tant ràpid com ho havia fet altres cops. A més a més, no em vaig quedar en blanc.
Crec que el volum també va ser l'adequat. El que no va ser massa correcte va ser la meva postura, on em vaig quedar sense moure'm i a més a més, la meva mirada no es va repartir per tots els cantons...
Tot i això estic satisfesta de haver-ho fet, ja que crec que no va sortir del tot malament i he pogut disfrutar de l'exposició de tots els meus companys.
divendres, 4 de desembre del 2009
Territori
La setmana passada vaig realitzar l’exposició de "Territori" juntament amb la meva companya Estela Rosell.
Aquest treball ens feia una mica de por, per el seu valor al final de la nota i perquè l’havíem d'exposar davant de 72 persones, però tot i això ens varem proposar esforçar-nos al màxim per treure aquest treball sense problemes.
Ens va costar una mica decidir-nos de quin podria ser el nostre tema de territori, i finalment, vam creure que parlar del "Messenger" com un territori on s'hi produïen relacions humanes podria ser un tema molt interessant.
Vam quedar vàries tardes per realitzar el PowerPoint i el nostre guió conjuntament. No va ser fàcil decidir de què parlaríem, però al final ho vam treure.
Al crear un guió provisional, ja sabíem les fotografies que apareixerien a la pantalla, i cada cop el guió es va anar fent més extens amb l’aportació de noves idees. Després el guió va quedar ben complet i preparat. Ens vam repartir els papers i vam decidir que ho faríem per parts. Una diapositiva cadascuna de nosaltres.
El dia anterior vam tornar a quedar per assajar el diàleg, per saber que dir i com dir, tenir clares les pautes de la velocitat, el volum.... Semblava que tot estava ben preparat.
Va arribar el moment de l’exposició, hi havia molta tensió i nervis acumulats. Al sortir allí davant de les 72 persones, el diàleg va canviar bastant. No ens vam deixar coses per dir, però la forma va ser molt diferent. I sobretot, la velocitat, va ser el que va variar més del nostre assaig a l’hora de la presentació. Varem anar massa ràpid pels nervis.
Però ara ja està fet, i he de dir, que encara que en aquell moment ho vam passar malament per la tensió, durant la confecció d’aquest treball va ser molt agradable gràcies a l’Estela, ja que es una bona companya per fer treballs.
Setmana d'activitats extraordinàries
Primer que tot volia demanar disculpes per el meu retràs en les actualitzacions al bloc, però he estat sense internet i se'm fa difícil compaginar tota la feina que tenim amb anar a la biblioteca per poder actualitzar.
Dit això, volia fer una breu explicació del que va significar per mi la setmana que no vam assistir a la universitat per fer activitats fora totalment diferents del que habitualment les fem.
El primer dia va començar amb la conferència de l'Eulàlia Bosch, autora del llibre que ens havíem llegit de "Educació i vida quotidiana. Històries breus de llarga durada". De la seva conferència en vam poder aprendre moltíssim per tot el que va dir, però volia destacar la importància que li va donar a que hem de mirar els nens com a nens que crèixen, i no només com a nens. També va fer referència molts cops durant la seva conferència a que els nens quan arriben en aquest món són estrangers, tot és nou per ells, i per això els hem d'ajudar a conèixer la ciutat on viuen.
Les paraules de l'Eulàlia hem van agradar, i el suport del PowerPoint també, ja que és el exemple del que havíem parlat a classe, però la seva postura ens va decepcionar una mica a tots. Ens esperàvem que estigués almenys de peus, però no es va moure de la seva cadira en tota la conferència.
Després vam anar al Natupark, on vam viure una gran experiència. Varem passar por, però ens hi vam enfrentar i ens va servir per aprendre de que tots podem ser capaços de realitzar un esforç extra per alguna cosa que ens costi.
El dimarts va ser el dia estrella. Vaig anar a una llar d'infants de Barcelona, amb una alumna de tercer. Els nens només tenien 1 anyet i eren preciosos. Hem va encantar la sensació d'estar amb ells, de saber que podia participar amb la seva educació... A més, l'alumna de tercer, la Mireia, hem va donar bons consells i es va portar molt bé amb mi. Tant d'ella com de la mestra de la classe vaig aprendre moltíssim. La mestra es veia que portava molts anys d'experiència i era molt entregada amb els nens. Va ser el dia que millor m'ho vaig passar i hem vaig quedar amb les ganes de repetir.
Dimecres vaig anar a la Fundació Miró. Reconec que les galeries d'art no són el meu punt fort, però hem va servir per posar antenció en més d'una escultura del pintor i escultor Joan Miró i posar totes les meves forçes per entendre-la.
Dijous varem assistir a la biblioteca Jaume Fuster a veure l'obra de recitació de poesia "un plat pla ple de poesia està". L'obra va ser molt divertida, sobretot pels infants, que no paraven de participar i riure. Nosaltres estàvem molt atentes per les seves emocions, però no podiam evitar riure com ells per l'humor de l'obra. M'ho vaig passar molt bé i hem va agradar veure com els nens disfrutaven tant.
A continuació varem anar al centre d'art Santa Mònica per veure l'exposició de l'Eugènia Balsells. Tot el que vaig veure hem va semblar interessant. Aquelles combinacions de llums relfexades a les parets amb continu moviment tenien molt d'interès. La "roda de colors" i el "laberint" amb música de fons hem van semblar molt atractius, però no vaig entendre el seu significat. No vaig poder entendre en cap de les obres de l'Eugènia Balsells que era exactament el què volia expressar.
I finalment, divendres, a l'auditori, vam aprendre de l'existència d'instruments que per mi almenuys, no els coneixia. Després vam veure l'obra Corda i Descorda, feta per nens de 2 anys. Molt divertida, interessant i agradable de sentir i veure, però potser massa complexa per aquesta edat dels infants. Per acabar, va aparèixer la noia del servei educatiu de l'auditori, la que ens va fer reflexionar molt amb les seves paraules.
I fins aquí la nostra setmana fora de la universitat, de la que penso que vam aprendre moltíssim i que m'agradaria repetir.
Dit això, volia fer una breu explicació del que va significar per mi la setmana que no vam assistir a la universitat per fer activitats fora totalment diferents del que habitualment les fem.
El primer dia va començar amb la conferència de l'Eulàlia Bosch, autora del llibre que ens havíem llegit de "Educació i vida quotidiana. Històries breus de llarga durada". De la seva conferència en vam poder aprendre moltíssim per tot el que va dir, però volia destacar la importància que li va donar a que hem de mirar els nens com a nens que crèixen, i no només com a nens. També va fer referència molts cops durant la seva conferència a que els nens quan arriben en aquest món són estrangers, tot és nou per ells, i per això els hem d'ajudar a conèixer la ciutat on viuen.
Les paraules de l'Eulàlia hem van agradar, i el suport del PowerPoint també, ja que és el exemple del que havíem parlat a classe, però la seva postura ens va decepcionar una mica a tots. Ens esperàvem que estigués almenys de peus, però no es va moure de la seva cadira en tota la conferència.
Després vam anar al Natupark, on vam viure una gran experiència. Varem passar por, però ens hi vam enfrentar i ens va servir per aprendre de que tots podem ser capaços de realitzar un esforç extra per alguna cosa que ens costi.
El dimarts va ser el dia estrella. Vaig anar a una llar d'infants de Barcelona, amb una alumna de tercer. Els nens només tenien 1 anyet i eren preciosos. Hem va encantar la sensació d'estar amb ells, de saber que podia participar amb la seva educació... A més, l'alumna de tercer, la Mireia, hem va donar bons consells i es va portar molt bé amb mi. Tant d'ella com de la mestra de la classe vaig aprendre moltíssim. La mestra es veia que portava molts anys d'experiència i era molt entregada amb els nens. Va ser el dia que millor m'ho vaig passar i hem vaig quedar amb les ganes de repetir.
Dimecres vaig anar a la Fundació Miró. Reconec que les galeries d'art no són el meu punt fort, però hem va servir per posar antenció en més d'una escultura del pintor i escultor Joan Miró i posar totes les meves forçes per entendre-la.
Dijous varem assistir a la biblioteca Jaume Fuster a veure l'obra de recitació de poesia "un plat pla ple de poesia està". L'obra va ser molt divertida, sobretot pels infants, que no paraven de participar i riure. Nosaltres estàvem molt atentes per les seves emocions, però no podiam evitar riure com ells per l'humor de l'obra. M'ho vaig passar molt bé i hem va agradar veure com els nens disfrutaven tant.
A continuació varem anar al centre d'art Santa Mònica per veure l'exposició de l'Eugènia Balsells. Tot el que vaig veure hem va semblar interessant. Aquelles combinacions de llums relfexades a les parets amb continu moviment tenien molt d'interès. La "roda de colors" i el "laberint" amb música de fons hem van semblar molt atractius, però no vaig entendre el seu significat. No vaig poder entendre en cap de les obres de l'Eugènia Balsells que era exactament el què volia expressar.
I finalment, divendres, a l'auditori, vam aprendre de l'existència d'instruments que per mi almenuys, no els coneixia. Després vam veure l'obra Corda i Descorda, feta per nens de 2 anys. Molt divertida, interessant i agradable de sentir i veure, però potser massa complexa per aquesta edat dels infants. Per acabar, va aparèixer la noia del servei educatiu de l'auditori, la que ens va fer reflexionar molt amb les seves paraules.
I fins aquí la nostra setmana fora de la universitat, de la que penso que vam aprendre moltíssim i que m'agradaria repetir.
dilluns, 30 de novembre del 2009
Entrada al Eduwiki:
Introducció al programa:
El programa que em treballat en aquesta activitat és l'Eduwiki. És una pàgina web en la que tothom hi pot entrar a observar i participar. Podem dir que l'Eduwiki és un diccionari infantil dins de la xarxa i pot ser un bon recurs per a mestres i docents. Aquesta està pensada per a infants fins als dotze anys aproximadament.
Activitat:
El nostre grup hem treballat les ulleres.
Definició de les ulleres:
Són l'instrument que ens ajuda a veure millor quan tenim dificultats a la vista, quan ens submergim amb l'aigua o per protegir-nos dels rajos del sol.
N'hi ha de tres tipus:
Semblances i diferències:
Totes les ulleres tenen lents, una per cada ull, menys les d'aigua que poden ser d'una sola lent. Les ulleres de sol tenen les lents d'un color més fosc. L'estructura acostuma a ser metàl·lica o de plàstic. Es recolzen sobre el nas i les orelles. Les ulleres d'aigua, en canvi, estan fetes de plàstic i porten una goma per darrere del cap per fer pressió i que no caiguin a l'entrar a l'aigua.
Reflexió del grup:
Aquest treball ens ha semblat molt interessant, perquè hem pogut conèixer una pàgina web desconeguda per nosaltres. Un cop acabat el treball ens hem adonat que pot ser una eina molt útil per al nostre futur, doncs és un recurs en el que trobem en el nostre abast les definicions de les diferents paraules que els nens troben en el seu entorn.
Autores:
Judith Solà
Carlota Juclà
Berta Molar
Saray Martínez
El programa que em treballat en aquesta activitat és l'Eduwiki. És una pàgina web en la que tothom hi pot entrar a observar i participar. Podem dir que l'Eduwiki és un diccionari infantil dins de la xarxa i pot ser un bon recurs per a mestres i docents. Aquesta està pensada per a infants fins als dotze anys aproximadament.
Activitat:
El nostre grup hem treballat les ulleres.
Definició de les ulleres:
Són l'instrument que ens ajuda a veure millor quan tenim dificultats a la vista, quan ens submergim amb l'aigua o per protegir-nos dels rajos del sol.
N'hi ha de tres tipus:
- Les ulleres graduades, que són les que milloren la vista.
- Les de sol, que ens protegeixen dels rajos.
- Les d'aigua, per submergir-nos sota l'aigua i poder tenir una millor vista submarina.
Semblances i diferències:
Totes les ulleres tenen lents, una per cada ull, menys les d'aigua que poden ser d'una sola lent. Les ulleres de sol tenen les lents d'un color més fosc. L'estructura acostuma a ser metàl·lica o de plàstic. Es recolzen sobre el nas i les orelles. Les ulleres d'aigua, en canvi, estan fetes de plàstic i porten una goma per darrere del cap per fer pressió i que no caiguin a l'entrar a l'aigua.
Reflexió del grup:
Aquest treball ens ha semblat molt interessant, perquè hem pogut conèixer una pàgina web desconeguda per nosaltres. Un cop acabat el treball ens hem adonat que pot ser una eina molt útil per al nostre futur, doncs és un recurs en el que trobem en el nostre abast les definicions de les diferents paraules que els nens troben en el seu entorn.
Autores:
Judith Solà
Carlota Juclà
Berta Molar
Saray Martínez
diumenge, 22 de novembre del 2009
Digues de què parlaràs, parla’n i digues de què has parlat:
Per obtenir una estructura clara i ordenada a l’hora de fer un discurs, el dividirem en tres parts:
- Introducció: presentem el tema i els objectius. És el moment d’exposar la nostra opinió, defensar o criticar, de manera introductòria. És el millor moment ja que el públic està predisposat a saber de què parlarem. Hem de captar l’atenció.
- Desenvolupament: en què es transmeten les informacions en un cert ordre lògic. En aquest moment l’atenció del públic disminueix, però també depèn de la destresa de l’orador.
- Conclusió: en què es fa una síntesi final i es tanca el discurs. El públic torna a posar la màxima atenció.
On hem de ser més hàbils és a la introducció i a la conclusió.
I ara faré una extensió de cadascuna de les parts d’un discurs per entendre millor com ho hem de fer:
> INTRODUCCIÓ: Per poder captar l’atenció del públic hem de somriure des del principi, tenir bones idees, tractar bé al públic... Una tècnica per captar l’atenció és començar l’exposició definint de què parlarem.
Una altra manera pot ser amb la presentació d’objectius: què volem aconseguir a partir de l’exposició.
La presentació del guió fa que quedi molt clar de quina manera hem dividit el treball: quines parts conté la nostra exposició oral: primer us parlaré de...
Les preguntes retòriques són un element molt important, però no hem d’esperar resposta.
La lectura mental és una altra fórmula introductòria: fer referència a idees o coneixements que el públic ja té.
Mostrar documentació al públic fa que vegin què tot el què direm està demostrat. No cal que siguin textos; poden ser gràfics, imatges, objectes...
> DESENVOLUPAMENT: Per a informar hi ha d’haver una estructura descriptiva i una estructura cronològica. Hi ha d’haver poques idees i dos o tres que serien com els titulars, però han d’estar desenvolupades. Hem d’ordenar tota la informació que té a veure amb aquestes idees.
> CONCLUSIÓ: és el tancament del nostre discurs, i hem de deixar una bona impressió final en les persones que ens han estat escoltant. Per això cal que fem una síntesis de les idees principals i oferir una visió global del missatge. Algunes fórmules de tancament poden ser:
Repetir la introducció o les idees principals, resumir els punts principals per a que quedin més clars, invitar al públic a l’acció, anunciar algun esdeveniment futur, fer una promesa, apel•lar els sentiments...
dilluns, 16 de novembre del 2009
METÀFORES: APRENENTATGE AMB L'ORDINADOR
A la classe de Gestió i TIC hem presentat diferents tipus de metàofres que són diferents maneres de que els alumnes puguin aprendre amb l'ordinador.
- Metàfora tutorial: parteix de què l’ordinador en determinades funcions, pot funcionar com un mestre i pot acompanyar el nen en un procés d’aprenentatge i pot fer-li preguntes al nen i avaluar les respostes del nen, per tant, és com un mestre davant de les aules.
- Metàfora de l’ordinador com a laboratori: el nen interactua amb una mena de laboratori virtual. A partir d’aquí pot arribar a fer diversos experiments, per exemple: que passaria si a una planta no li poso aigua fins d’aquí dues setmanes? El nen veuria que la planta es mor. Aprenentatge per descoberta, en el que el nen a partir d’aquesta interacció va descobrint una sèrie de lleis de la natura i de la vida, i d’aquesta manera, aquesta interacció és més rica perquè pot comprovar les valoracions finals.
- Metàfora de la caixa d’eines: correspon a aquella funció de l’ordinador com a eina de treball, artística, literària, o el que sigui. El nen disposa d’unes eines que permeten al nen disposar d’aquests estris adaptats per la seva edat.
- Metàfora en la que l’ordinador funciona com a alumne: un nen, a través d’un programa, li pot donar ordres a un ordinador i aquest pot obeir al nen i llavors és quan ell pot veure el que passa quan li donen una seqüència, com per exemple: li diu a un objecte: avança i gira 4 cops i veurà com es forma un quadrat. Llavors representa que ell ensenya a l’ordinador a formar quadrats.
Aquestes metàfores em semblen molt útils i interessants per als alumnes ja que d'aquesta manera ells poden veure diferents perspectives de l'aprenentatge.
dijous, 12 de novembre del 2009
Com parlar bé en públic
Vull destacar aquest llibre, però no com un llibre qualsevol sinó com un bon manual, un manual útil per a qualsevol persona que encara que sigui un cop a la seva vida s'hagi d'exposar al públic.
Els professors, a la universitat ja ens han introduit i explicat com han de ser les exposicions orals, però en aquest llibre hem pogut aprendre fórmules que crec que tots posarem en pràctica.
Durant aquest curs haurem d'exposar molts temes oralment, i per tant crec que a tots ens servirà moltíssim. No només intentarem parlar més a poc a poc ni només augmentar el volum de la nostra veu, sinó que sabrem com actuar en moments que ens quedem en blanc, sabrem com ha de ser el nostre argument, el nostre comportament davant del públic, sabrem tècniques per quedar bé davant la gent que ens escolta... i tot això per haver llegit part d'aquest llibre que espero poder acabar quan tingui més temps.
Només volia recomanar aquest llibre a totes les persones que llegeixin això, i això és tot.
dimarts, 10 de novembre del 2009
Gestió i Tic 10-11-09
Avui dia 10 de novembre, a l’assignatura de Gestió i Tic, hem fet grups de 3 o 4 persones per tractar sobre un tema informàtic. Nosaltres hem triat el Traductor Google, i a partir d’aquí hem de muntar una presentació presentant tot el que hem investigat sobre aquest programa. Hem posat un índex, la definició, les funcions, alguns exemples de textos i pagines webs traduïdes d’altres idiomes al català.
El pròxim dijous hem de presentar aquesta activitat a la resta dels companys.
La meva reflexió sobre l’activitat i el traductor Google és que ens pot ser molt útil en qualsevol moment ja que podem trobar molts documents que necessitem però que no estan en un idioma que nosaltres entenem, i per això aquest traductor ens ho pot facilitar amb bastant precisió.
Muntar el Power Point ha set un treball de col·laboració que hem construït entre les quatre persones del meu grup molt gratificant.
dilluns, 9 de novembre del 2009
Plàstica 09-11-09
Avui a l’assignatura de plàstica hem començat una nova activitat, treballarem amb fang i amb pintura la imatge d’una escultura d’un home o d’un animal que hem portat fotografiada.
Jo he portat la imatge d’una figura de Balaguer que representa la transsegre, i per això hi apareixen dos persones sobre una barca, ja que és una festa molt popular allí.
L’he intentat representar amb fang però és una mica complicat. A veure com acaben els últims retocs i les pintures que hem de fer.
Seminari 09-11-09
Avui, a seminari hem estat presentant les activitats extra-escolars de la setmana del 16 al 20 de novembre. La setmana començarà amb força amb la xerrada de l’Eulàlia Bosch i a continuació la visita al Natur Park de Cerdanyola. Tots hem posat força emoció amb les activitats d’aquesta setmana i crec que tots en tenim moltes ganes.
El dimarts és el dia que anirem a una escola a passar el dia, i ho trobo molt interessant pel fet que així ens posarem una mica més al paper del nostre futur ofici.
Espero que totes les activitats que fem aquella setmana ens serveixin per els nostres estudis i per el nostre futur.
Després, al final de la classe vam comentar el llibre de l’Eulàlia Bosch que hem llegit: Educació i vida quotidiana; històries breus de llarga durada. Aquest, és un llibre molt interessant, i la veritat és que hem va sorprendre. Després d’haver llegit un llibre més manual com el de “com parlar bé en públic”, m’esperava un llibre similar, però hem vaig trobar amb un llibre ple de relats interessants i quotidians, que hem van agradar molt.
A l’hora de fer l’exercici de canviar els títols de cada capítol hem vaig trobar amb alguna dificultat perquè hi havia capítols on no es veia tant clar el que l’autora volia reflectir ja que eren més complexes.
diumenge, 8 de novembre del 2009
Traductor de Google
El dijous passat dia 5, vam fer una pràctica per grups de quatre persones. El meu grup està compost per l'Estela Rosell, la Carla Tanganelli, l'Anna Latorre i jo mateixa, la Saray Martínez. Nosaltres vam escollir el tema del traductor de Google ja que per estudiants com nosaltres crec que és un programa molt interessant i convenient de conèixer. Així que, vam dur a terme una presentació compartida a partir dels documents de Google entre les quatre components del grup.
Aquesta presentació l'haurem de presentar als nostres companys el pròxim dia de classe i d'aquesta manera també podrem conèixer els altres temes que han triat la resta de companys i prendre nota dels altres programes exposats.
La nostra presentació consta d'un índex, la definició del què consisteix el traductor, les funcions que pot tenir, alguns exemples de textos i pàgines webs traduides, i finalment un vídeo amb l'explicació del funcionament del programa. I aquí us presento la nostra presentació anticipada:
Aquesta presentació l'haurem de presentar als nostres companys el pròxim dia de classe i d'aquesta manera també podrem conèixer els altres temes que han triat la resta de companys i prendre nota dels altres programes exposats.
La nostra presentació consta d'un índex, la definició del què consisteix el traductor, les funcions que pot tenir, alguns exemples de textos i pàgines webs traduides, i finalment un vídeo amb l'explicació del funcionament del programa. I aquí us presento la nostra presentació anticipada:
dimecres, 4 de novembre del 2009
dimarts, 3 de novembre del 2009
Lectura en veu alta 03-11-09 (Comunicació)
A Comunicació Oral, escrita i digital, en sessió de petit grup, hem fet tots una lectura en veu alta, que podia durar mínim uns 2 minuts.
Jo he triat una lectura d’un llibre de primària que m’ha semblat molt graciosa i que es titula: Qui ets?
En aquesta lectura teníem que controlar els nervis per poder posar els dos peus sobre terra, mirar el públic de tant en quant, tenir un to de veu adequat a l’aula i controlar la velocitat mentre llegíem.
Al moment de sortir davant de la classe, de vegades els nervis poden amb tot, i penso que la meva velocitat ha set massa ràpida i el meu to de veu pot ser una mica fluix encara que a mi hem semblés que parlava molt fort.
A més, se’m feia difícil intentar mirar el públic mentre llegia per por de perdre el punt.
Espero que tot això ho puguem anar millorant amb el pas del temps i aconseguir que els nervis no ens traicionin en situacions com aquestes.
dilluns, 2 de novembre del 2009
Correcció del “Qui ets tu?”:
Ella te 19 anys i viu a un poble anomenat Tossa de Mar del qual n’està molt orgullosa. Actualment està estudiant Magisteri Infantil a Blanquerna, com tots nosaltres.
Físicament és d’altura mitjana, elegant, blanca de pell, amb el cabell fosc molt llarg i una mica ondulat, ulls marrons clars, celles amb forma de mitja lluna, boca petita, cara rodona i pigues sobre el nas i les galtes. Sempre l’acompanyen unes arracades blanc perla amb un dibuix daurat a sobre.
Ella és una noia molt oberta, madura, xerradora, agradable, presumida, treballadora i sobretot amiga dels seus amics. A més, l’hi encanta el color verd.
La fotografia que acompanya aquest text és de la seva cara il·luminada i amb el cabell recollit per destacar més el seu rostre rodó. La seva cara per mi es la part del seu cos que més m’expressa.
El peu de foto es titula: “Saps el que et vull dir?”
Això és degut a que quan explica qualsevol cosa, acostuma a acabar les explicacions amb aquesta pregunta i és una cosa que sempre m’ha cridat l’atenció i m’ha fet gràcia.
Si l’he escollit a ella és perquè des de l’inici del curs ha set amb qui m’he relacionat més i amb qui hem sento més identificada.
Reflexió:
Al moment de corregir aquest text amb la pauta sobre les descripcions sobre la taula, se m’ha fet una mica difícil. L’ordre penso que ja havia establert el correcte: primer l’establiment del tema, presentant qui és, després la caracterització, tot el que és característic d’ella, i finalment la relació amb el món exterior.
He utilitzat el màxim d’adjectius que he pogut per descriure-la amb el propòsit d’informar sobre com la veig a ella. He afegit el què està fent actualment per respondre a la pregunta: què fa?
El “Qui ets tu?” que més m’ha agradat:
He estat mirant els blocs dels meus companys per comparar a veure quin hem semblava més interessant. La veritat és que és difícil ja que penso que tots tenen el seu encant. Però finalment, m’he decidit per el de
També m’he decantat per aquest text i no per d’altres, per l’èmfasi que posa
Però en general m’agradaria dir, que amb les exposicions de les fotografies a classe, i amb les descripcions que he llegit als blocs, penso que tots vam aconseguir fer una bona feina!
dimecres, 21 d’octubre del 2009
Dia 20/10/2009
Ahir dia 20 d’octubre, les dues primeres hores vam fer música. Vam acabar el “Tat” i vam llegir les intencions de cada cançó i la seva interpretació. Després la Maria Lluïsa ens va explicar que per d’aquí dos setmanes tenim que interpretar un conte per grups de set persones. Vam posar molta imaginació a l’hora de pensar com farem el conte.
Les dos hores següents tocava seminari. Les vam dedicar a treballar la percepció dels sons. Va ser distret i divertit. Vam pronunciar els noms dels nostres companys de moltes diferents maneres i havíem de triar el que ens agradés més. També vam pronunciar una oració amb diferents intencions. I vam reconèixer el so de les nostres claus sense veure-les.
Per acabar el dia, tocava Comunicació oral, escrita i digital amb la Rosa Soler. Tocava l’activitat del “Qui ets tu?” que portavam tants dies preparant. Quan la professora va entrar a classe ja estaven totes les fotos penjades a les parets i nosaltres les estàvem observant. Les vam comentar totes, una per una i ens ho vam passar molt bé. Vaig trobar molt interessant el fet de com vam mirar les persones segons diferents punts de vista, si la foto estava feta des del punt de vista adequat, que voliam reflectir a cada cas...Totes les fotos estaven molt encertades i els peus de foto també. Així es va acabar aquest dia tant complet.
Les dos hores següents tocava seminari. Les vam dedicar a treballar la percepció dels sons. Va ser distret i divertit. Vam pronunciar els noms dels nostres companys de moltes diferents maneres i havíem de triar el que ens agradés més. També vam pronunciar una oració amb diferents intencions. I vam reconèixer el so de les nostres claus sense veure-les.
Per acabar el dia, tocava Comunicació oral, escrita i digital amb la Rosa Soler. Tocava l’activitat del “Qui ets tu?” que portavam tants dies preparant. Quan la professora va entrar a classe ja estaven totes les fotos penjades a les parets i nosaltres les estàvem observant. Les vam comentar totes, una per una i ens ho vam passar molt bé. Vaig trobar molt interessant el fet de com vam mirar les persones segons diferents punts de vista, si la foto estava feta des del punt de vista adequat, que voliam reflectir a cada cas...Totes les fotos estaven molt encertades i els peus de foto també. Així es va acabar aquest dia tant complet.
dilluns, 19 d’octubre del 2009
Tertulia de Senyora Cilíndrica i Emocions
Avui a seminari, les dues hores les hem utilitzat per fer una tertúlia de dos llibres que ens havíem d’haver llegit cada quatre o cinc persones un llibre. A partir d’una base de preguntes havíem de fer un treball per escrit per comentar el llibre. Durant la classe, entre tots els companys que ens havíem llegit el llibre hem posat en comú les nostres idees i les conclusions que n’havíem tret.
Hem començat pel llibre de senyora cilíndrica, un llibre on la professora de la classe intenta posar una visió matemàtica a tot el que envolta els nens. Tots els companys que havíem llegit aquest llibre ens hem posat bastant d’acord amb les nostres idees. Uns veien la professora com una persona a qui li encanten els nens, i d’altres deien que no ho mostrava prou, però tot i així hem lligat bastant els nostres pensaments. Aquest llibre és el que m’he llegit jo, i trobo que la professora té un sistema molt correcte a l’hora d’educar els nens i el llibre a l’hora de llegir-lo se ma fet interessant i distret.
A continuació hem fet tertúlia del llibre d’emocions. Els companys que ens han exposat aquest llibre ens han explicat que tracta de posar emoció a tot el que fa l’infant. Saber per què tenen aquestes emocions. Tracta dels sentiments que tenen els nens en vers del treball que fan. A partir de les activitats que fan, es poden expressar. M’ha semblat molt interessant la tertúlia que han fet els meus companys ja que el tema del llibre és molt important. Penso que les emocions dels nens sempre s’han de poder expressar.
El pròxim dia acabarem amb el llibre que ens ha quedat pendent: podem pintar els somnis. Espero que també sigui interessant i puguem aprendre.
Hem començat pel llibre de senyora cilíndrica, un llibre on la professora de la classe intenta posar una visió matemàtica a tot el que envolta els nens. Tots els companys que havíem llegit aquest llibre ens hem posat bastant d’acord amb les nostres idees. Uns veien la professora com una persona a qui li encanten els nens, i d’altres deien que no ho mostrava prou, però tot i així hem lligat bastant els nostres pensaments. Aquest llibre és el que m’he llegit jo, i trobo que la professora té un sistema molt correcte a l’hora d’educar els nens i el llibre a l’hora de llegir-lo se ma fet interessant i distret.
A continuació hem fet tertúlia del llibre d’emocions. Els companys que ens han exposat aquest llibre ens han explicat que tracta de posar emoció a tot el que fa l’infant. Saber per què tenen aquestes emocions. Tracta dels sentiments que tenen els nens en vers del treball que fan. A partir de les activitats que fan, es poden expressar. M’ha semblat molt interessant la tertúlia que han fet els meus companys ja que el tema del llibre és molt important. Penso que les emocions dels nens sempre s’han de poder expressar.
El pròxim dia acabarem amb el llibre que ens ha quedat pendent: podem pintar els somnis. Espero que també sigui interessant i puguem aprendre.
Senyora Cilíndrica
INTRODUCCIÓ:
El llibre de senyora cilíndrica és una mena de manual per educar a nens de 0 a 6 anys. L’autora del llibre, Josepa Gómez i Bruguera dóna idees per a que els nens aprenguin de diferents maneres les matemàtiques. Ella vol aplicar una mirada matemàtica a tot el que veiem del nostre voltant. Busca on hi pot haver números a la classe, com per exemple al calendari, als rellotges... Els nens col•leccionen diferents tipus d’objectes per després comparar la grandària, la forma, sumar les quantitats...
La mestra d’aquest llibre també treballa la numeració amb el número preferit de cadascú, la geometria buscant figures geomètriques per l’escola, la mesura amb el pes i l’alçada de cada nen...
Totes les activitats que ha plantejat la mestra d’aquesta classe han estat amb la finalitat de que els alumnes aprenguin matemàtiques i que tinguin una visió matemàtica a tot allò que els observa.
Aconsegueix que els nens prestin més atenció a l’hora de mirar, ja que els infants observen tot allò que els rodeja i hi tenen molta curiositat, però possiblement no hi apliquen cap atenció per veure quin significat pot tenir tot allò, ni molt menys cap visió matemàtica.
Amb aquest llibre podem gaudir de la vida dels infants i de les seves experiències al parvulari.
ANÀLISI DEL CONTINGUT:
Cinc fragments del llibre que m’han interpel•lat i els arguments:
• Mirar la vida requereix, doncs, tenir registres i recursos per mirar, analitzar, entendre. Els recursos necessaris són dintre nostre mateix però cal desenvolupar-los, cal aportar les condicions necessàries per a aquest desenvolupament.
(pàg.10)
Aquest fragment amb quatre línies deixa molt clar el que requereix mirar la vida. Tot el que veiem ho hem d’analitzar des de qualsevol punt de vista per a que no se’ns passi com desapercebut, com una cosa que no és important, ja que aquest llibre ens fa adonar de la importància que té analitzar tot el que veiem, i donar-li un sentit per poder-ho entendre. D’aquest fragment m’ha cridat l’atenció això de que els recursos ja els tenim dins nostre, i que només cal desenvolupar-nos, ja que mai m’ho havia mirat des d’aquest punt de vista. Només cal que posem la nostra visió atenta a tot per desenvolupar els recursos que ja tenim.
• Necessitem la paraula i l’escolta, i tots els llenguatges de què disposem les persones. Necessitem l’ambient propici dels materials adients. Necessitem també el temps i la llibertat per cercar, per equivocar-nos, per corregir, per trobar el camí. Res sorgeix del no-res.
(pàg.10)
Si he triat aquest fragment és perquè dóna importància a la paraula i l’escolta, i hi estic totalment d’acord. Per aprendre de mirar, per ensenyar de mirar, per parlar i escoltar, per aprendre de parlar i aprendre d’escoltar.. per tot això i més necessitem tant la paraula com l’escolta. La paraula és un instrument per facilitar l’explicació del que hem vist, hem descobert, hem trobat...
Però per tot això no només necessitem la paraula i l’escolta, sinó que és molt important com el fragment cita, tenir un ambient adequat, el temps i la llibertat per trobar dl camí del que volem aconseguir sense que res ens ho impedeixi. Aquest fragment finalitza dient: Res sorgeix del no-res. Aquesta oració tots l’hem sentit milers de cops a la vida però possiblement mai l’hem reflexionat com toca, com el que és, ja que breument cita que tot necessita un principi i un procés per convertir-se en el que sigui.
• (Els infants) Estan avesats a explicar les seves vivències, les seves pors, els seus plantejaments, els seus sabers, els seus parers... perquè saben que la seva paraula serà escoltada i respectada ja que en el si del grup-classe s’ha anat creant un clima de comunicació i de confiança, de recerca i d’aprofundiment en els sabers que s’aporten.
(pàg.15)
M’agrada el sistema que es reflecteix en aquest fragment de com conduir una classe d’infants. És molt interessant i important el fet de que tots els nens puguin expressar el que vulguin, que no tinguin por i que no s’ho quedin dins seu. Però encara és més interessant el fet de que els companys, la mestra i el seu entorn l’escoltin, el valorin com pertoca, i que els seus coneixements i vivències es puguin aprofundir en un entorn de confiança.
• Partir de la realitat de l’infant proposa un plantejament en el qual és prioritari partir d’allò que ens és proper, que se’ns ofereix, que ens interessa, que volem esbrinar...; en definitiva, és trobar sentit a allò que fem. Així, segurament, no hi haurà, no hi pot haver, un aïllament del coneixement matemàtic, ni dels altres coneixements, sinó una integració materialitzada en l’experiència, el pensament i el llenguatge de l’infant.
(pàg.19-20)
“Trobar sentit a allò que fem”. Aquesta oració és el fet de que hagi escollit aquest fragment. Considero que no podem fer les coses sense saber perquè les fem, sense saber que ens interessa d’allò que fem, quina finalitat en volem treure... encara que sóc conscient de que a tots ens passa sense que ens en adonem. Com l’autora diu, si trobem sentit a tot el que fem, no hi pot haver un aïllament al coneixement matemàtic ni a cap altre coneixement, ja que ja sabem des del principi quina visió en tenim del que fem.
• Les col•leccions que es duen a terme a la classe són molt diverses perquè poden néixer d’interessos o propostes diverses però tindran en comú les relacions lògiques; semblança i diferència; agrupació i categorització; classificació i ordenació.
(pàg.25-26)
Aquest fragment és un exemple d’una de les parts que hem va cridar molt l’atenció del llibre: el col•leccionisme. Si el vull destacar és perquè mai havia mirat les col•leccions de qualsevol tipus amb una visió matemàtica. Potser per l’aspecte de quantitat si, però mai des del punt de vista de semblança, diferència, agrupació, categorització, classificació i organització relacionat amb les matemàtiques. Aquest llibre m’ha fet adonar que col•leccionar és més que tenir un seguit d’objectes del mateix tipus.
EIXOS PER LA INTERVENCIÓ A LA TERTÚLIA:
- Com imagines l’escola del llibre? I l’aula?
M’imagino una escola molt gran, on hi ha un gran passadís. A l’esquerra del passadís hi ha totes les aules, també immenses. I a la dreta un seguit de finestrals per on hi entra molta llum i que donen al pati de l’escola. Al mig del passadís, entre les aules, a l’esquerra hi ha la porta principal, per on entren els nens, i a la dreta, entre els finestrals i les portes per sortir al pati, hi ha unes escales que pugen a un segon pis, on hi ha els despatxos dels professors. El passadís està ple de taulells amb molts dibuixos i escrits de tots els alumnes de l’escola.
L’aula dels alumnes d’aquest llibre la imagino quadrada, entrant per la porta, davant per davant hi ha les finestres que donen al carrer, decorades amb dibuixos fets amb folis transparents per no privar la claror. A la dreta una pissarra molt gran fosca, i la taula de la mestra rodejada de dibuixos i retoladors. A l’esquerra tots els calaixos de colors dels alumnes on hi guarden tot el que volen i troben. Cada calaix decorat amb el nom de l’alumne. Al costat de la porta un armari blanc per guardar tot el material de la classe i els penjadors on els nens pengen les seves jaquetes. Al centre de l’aula moltes taules rodones rodejades de cadires. A més a més me la imagino amb un ambient molt alegre.
- Com deu ser la mestra? Et recorda algun mestre/a que has tingut?
La mestra deu ser molt entregada per la seva feina, activa, alegre, amb ganes de que els seus alumnes aprenguin de tot, treballadora, amb gran devoció pels infants, amb ganes d’experimentar, amb un sistema d’educació molt correcte, escolta els alumnes i els deixa expressar sempre que vulguin, deu ser molt optimista i te plena confiança amb els alumnes.
En alguns aspectes si que hem recorda a una mestra que vaig tenir jo quan tenia cinc anys. La seva manera de ser emprenedora, activa i alegre amb la seva feina, fa que li vegi una certa relació. Potser la mestra que vaig tenir jo no experimentava tant amb nosaltres com la mestra del llibre, però la recordo com una gran professora de la qual tots vam aprendre moltíssim.
- Com deu ser el dia a dia a l’escola?
Penso que pels nens d’aquesta escola el dia a dia deu ser divertit, amb ganes d’aprendre, d’experimentar, de veure als seus companys... Crec que en cap moment es plantegen que anar a l’escola és una cosa avorrida i pesada. Cada matí els nens es deuen d’aixecar pensant que descobriran de nou aquell dia.
Pels professors també deu ser divertit ja que ells també són els que aprenen cada dia coses noves dels nens. I segurament ells són els que tenen més ganes d’experimentar i descobrir.
- Quin deu ser l’estat d’ànim dels nens d’aquesta escola?
Segur que són nens alegres, actius, amb ganes d’expressar les seves vivències però també d’escoltar les dels altres i aprendre de tot això.
Crec que han de tenir ganes de descobrir la finalitat de les activitats que la mestra els hi planteja.
Imagino que només entrar a classe ja deuen d’anar a veure les seves pertinències guardades al calaix personal i comparar-les amb els seus companys.
- Creus que hi aprenen el que cal?
Crec que hi aprenen el que cal i més. Aplicar tot això de veure el més enllà a tot el que fan en nens de cinc anys considero que és molt important i que no en totes les escoles ho fan. El buscar un perquè i una finalitat a tot, és imprescindible i el fet que als cinc anys puguin mirar el seu voltant amb una visió aportadora de coneixements hem sembla una gran idea. Estic segura que no tots els nens amb aquesta edat poden veure la seva col•lecció de pedres rodones amb una visió matemàtica ni tenir idees per construir una senyora cilíndrica com la del llibre i tot això és fascinant.
El llibre de senyora cilíndrica és una mena de manual per educar a nens de 0 a 6 anys. L’autora del llibre, Josepa Gómez i Bruguera dóna idees per a que els nens aprenguin de diferents maneres les matemàtiques. Ella vol aplicar una mirada matemàtica a tot el que veiem del nostre voltant. Busca on hi pot haver números a la classe, com per exemple al calendari, als rellotges... Els nens col•leccionen diferents tipus d’objectes per després comparar la grandària, la forma, sumar les quantitats...
La mestra d’aquest llibre també treballa la numeració amb el número preferit de cadascú, la geometria buscant figures geomètriques per l’escola, la mesura amb el pes i l’alçada de cada nen...
Totes les activitats que ha plantejat la mestra d’aquesta classe han estat amb la finalitat de que els alumnes aprenguin matemàtiques i que tinguin una visió matemàtica a tot allò que els observa.
Aconsegueix que els nens prestin més atenció a l’hora de mirar, ja que els infants observen tot allò que els rodeja i hi tenen molta curiositat, però possiblement no hi apliquen cap atenció per veure quin significat pot tenir tot allò, ni molt menys cap visió matemàtica.
Amb aquest llibre podem gaudir de la vida dels infants i de les seves experiències al parvulari.
ANÀLISI DEL CONTINGUT:
Cinc fragments del llibre que m’han interpel•lat i els arguments:
• Mirar la vida requereix, doncs, tenir registres i recursos per mirar, analitzar, entendre. Els recursos necessaris són dintre nostre mateix però cal desenvolupar-los, cal aportar les condicions necessàries per a aquest desenvolupament.
(pàg.10)
Aquest fragment amb quatre línies deixa molt clar el que requereix mirar la vida. Tot el que veiem ho hem d’analitzar des de qualsevol punt de vista per a que no se’ns passi com desapercebut, com una cosa que no és important, ja que aquest llibre ens fa adonar de la importància que té analitzar tot el que veiem, i donar-li un sentit per poder-ho entendre. D’aquest fragment m’ha cridat l’atenció això de que els recursos ja els tenim dins nostre, i que només cal desenvolupar-nos, ja que mai m’ho havia mirat des d’aquest punt de vista. Només cal que posem la nostra visió atenta a tot per desenvolupar els recursos que ja tenim.
• Necessitem la paraula i l’escolta, i tots els llenguatges de què disposem les persones. Necessitem l’ambient propici dels materials adients. Necessitem també el temps i la llibertat per cercar, per equivocar-nos, per corregir, per trobar el camí. Res sorgeix del no-res.
(pàg.10)
Si he triat aquest fragment és perquè dóna importància a la paraula i l’escolta, i hi estic totalment d’acord. Per aprendre de mirar, per ensenyar de mirar, per parlar i escoltar, per aprendre de parlar i aprendre d’escoltar.. per tot això i més necessitem tant la paraula com l’escolta. La paraula és un instrument per facilitar l’explicació del que hem vist, hem descobert, hem trobat...
Però per tot això no només necessitem la paraula i l’escolta, sinó que és molt important com el fragment cita, tenir un ambient adequat, el temps i la llibertat per trobar dl camí del que volem aconseguir sense que res ens ho impedeixi. Aquest fragment finalitza dient: Res sorgeix del no-res. Aquesta oració tots l’hem sentit milers de cops a la vida però possiblement mai l’hem reflexionat com toca, com el que és, ja que breument cita que tot necessita un principi i un procés per convertir-se en el que sigui.
• (Els infants) Estan avesats a explicar les seves vivències, les seves pors, els seus plantejaments, els seus sabers, els seus parers... perquè saben que la seva paraula serà escoltada i respectada ja que en el si del grup-classe s’ha anat creant un clima de comunicació i de confiança, de recerca i d’aprofundiment en els sabers que s’aporten.
(pàg.15)
M’agrada el sistema que es reflecteix en aquest fragment de com conduir una classe d’infants. És molt interessant i important el fet de que tots els nens puguin expressar el que vulguin, que no tinguin por i que no s’ho quedin dins seu. Però encara és més interessant el fet de que els companys, la mestra i el seu entorn l’escoltin, el valorin com pertoca, i que els seus coneixements i vivències es puguin aprofundir en un entorn de confiança.
• Partir de la realitat de l’infant proposa un plantejament en el qual és prioritari partir d’allò que ens és proper, que se’ns ofereix, que ens interessa, que volem esbrinar...; en definitiva, és trobar sentit a allò que fem. Així, segurament, no hi haurà, no hi pot haver, un aïllament del coneixement matemàtic, ni dels altres coneixements, sinó una integració materialitzada en l’experiència, el pensament i el llenguatge de l’infant.
(pàg.19-20)
“Trobar sentit a allò que fem”. Aquesta oració és el fet de que hagi escollit aquest fragment. Considero que no podem fer les coses sense saber perquè les fem, sense saber que ens interessa d’allò que fem, quina finalitat en volem treure... encara que sóc conscient de que a tots ens passa sense que ens en adonem. Com l’autora diu, si trobem sentit a tot el que fem, no hi pot haver un aïllament al coneixement matemàtic ni a cap altre coneixement, ja que ja sabem des del principi quina visió en tenim del que fem.
• Les col•leccions que es duen a terme a la classe són molt diverses perquè poden néixer d’interessos o propostes diverses però tindran en comú les relacions lògiques; semblança i diferència; agrupació i categorització; classificació i ordenació.
(pàg.25-26)
Aquest fragment és un exemple d’una de les parts que hem va cridar molt l’atenció del llibre: el col•leccionisme. Si el vull destacar és perquè mai havia mirat les col•leccions de qualsevol tipus amb una visió matemàtica. Potser per l’aspecte de quantitat si, però mai des del punt de vista de semblança, diferència, agrupació, categorització, classificació i organització relacionat amb les matemàtiques. Aquest llibre m’ha fet adonar que col•leccionar és més que tenir un seguit d’objectes del mateix tipus.
EIXOS PER LA INTERVENCIÓ A LA TERTÚLIA:
- Com imagines l’escola del llibre? I l’aula?
M’imagino una escola molt gran, on hi ha un gran passadís. A l’esquerra del passadís hi ha totes les aules, també immenses. I a la dreta un seguit de finestrals per on hi entra molta llum i que donen al pati de l’escola. Al mig del passadís, entre les aules, a l’esquerra hi ha la porta principal, per on entren els nens, i a la dreta, entre els finestrals i les portes per sortir al pati, hi ha unes escales que pugen a un segon pis, on hi ha els despatxos dels professors. El passadís està ple de taulells amb molts dibuixos i escrits de tots els alumnes de l’escola.
L’aula dels alumnes d’aquest llibre la imagino quadrada, entrant per la porta, davant per davant hi ha les finestres que donen al carrer, decorades amb dibuixos fets amb folis transparents per no privar la claror. A la dreta una pissarra molt gran fosca, i la taula de la mestra rodejada de dibuixos i retoladors. A l’esquerra tots els calaixos de colors dels alumnes on hi guarden tot el que volen i troben. Cada calaix decorat amb el nom de l’alumne. Al costat de la porta un armari blanc per guardar tot el material de la classe i els penjadors on els nens pengen les seves jaquetes. Al centre de l’aula moltes taules rodones rodejades de cadires. A més a més me la imagino amb un ambient molt alegre.
- Com deu ser la mestra? Et recorda algun mestre/a que has tingut?
La mestra deu ser molt entregada per la seva feina, activa, alegre, amb ganes de que els seus alumnes aprenguin de tot, treballadora, amb gran devoció pels infants, amb ganes d’experimentar, amb un sistema d’educació molt correcte, escolta els alumnes i els deixa expressar sempre que vulguin, deu ser molt optimista i te plena confiança amb els alumnes.
En alguns aspectes si que hem recorda a una mestra que vaig tenir jo quan tenia cinc anys. La seva manera de ser emprenedora, activa i alegre amb la seva feina, fa que li vegi una certa relació. Potser la mestra que vaig tenir jo no experimentava tant amb nosaltres com la mestra del llibre, però la recordo com una gran professora de la qual tots vam aprendre moltíssim.
- Com deu ser el dia a dia a l’escola?
Penso que pels nens d’aquesta escola el dia a dia deu ser divertit, amb ganes d’aprendre, d’experimentar, de veure als seus companys... Crec que en cap moment es plantegen que anar a l’escola és una cosa avorrida i pesada. Cada matí els nens es deuen d’aixecar pensant que descobriran de nou aquell dia.
Pels professors també deu ser divertit ja que ells també són els que aprenen cada dia coses noves dels nens. I segurament ells són els que tenen més ganes d’experimentar i descobrir.
- Quin deu ser l’estat d’ànim dels nens d’aquesta escola?
Segur que són nens alegres, actius, amb ganes d’expressar les seves vivències però també d’escoltar les dels altres i aprendre de tot això.
Crec que han de tenir ganes de descobrir la finalitat de les activitats que la mestra els hi planteja.
Imagino que només entrar a classe ja deuen d’anar a veure les seves pertinències guardades al calaix personal i comparar-les amb els seus companys.
- Creus que hi aprenen el que cal?
Crec que hi aprenen el que cal i més. Aplicar tot això de veure el més enllà a tot el que fan en nens de cinc anys considero que és molt important i que no en totes les escoles ho fan. El buscar un perquè i una finalitat a tot, és imprescindible i el fet que als cinc anys puguin mirar el seu voltant amb una visió aportadora de coneixements hem sembla una gran idea. Estic segura que no tots els nens amb aquesta edat poden veure la seva col•lecció de pedres rodones amb una visió matemàtica ni tenir idees per construir una senyora cilíndrica com la del llibre i tot això és fascinant.
Qui ets tu?
"Saps el que et vull dir?"
Ella te 19 anys, viu a un poble anomenat Tossa de Mar del qual n’està molt orgullosa.
Físicament és d’altura mitjana, elegant, blanca de pell, amb el cabell fosc molt llarg i una mica ondulat, ulls marrons clars, celles amb forma de mitja lluna, boca petita, cara rodona i pigues sobre el nas i les galtes. Sempre l’acompanyen unes arracades blanc perla amb un dibuix daurat a sobre.
És una noia molt oberta, madura, xerradora, agradable, presumida, treballadora i sobretot amiga dels seus amics. L’hi encanta el color verd.
La fotografia que acompanya aquest text és de la seva cara il•luminada i amb el cabell recollit per destacar més el seu rostre rodó. La seva cara per mi es la part del seu cos que més m’expressa.
El peu de foto es titula: Saps el que et vull dir?
Això és degut a que quan t’explica qualsevol cosa, acostuma a acabar les explicacions amb aquesta pregunta i és una cosa que sempre m’ha cridat l’atenció i m’ha fet gràcia.
Si l’he escollit a ella és perquè des de l’inici del curs ha set amb qui m’he relacionat més i amb qui hem sento més identificada.
dijous, 15 d’octubre del 2009
dimecres, 14 d’octubre del 2009
Treball col·laboratiu: Documents de Google
La pràctica que hem realitzat a classe per treballar els documents de Google ha consistit a crear una carpeta compartida entre els components del nostre grup.
Una de nosaltres l'ha creat i les altres l'hem pogut anar editant.
El grup està format per la Judith Solà, la Carlota Juclà, la Berta Molar i jo mateixa, la Saray Martínez.
Hem creat una presentació a partir de diferents diapositives. A la primera hi hem posat el titul de la presentació: els ordinadors a les aules. A la segona hi hem afegit tots els tipus d'ordinadors que existeixen i a sota hi hem afegit el nom. Hem realitzat la búsqueda d'aquests ordinadors mitjançant la Wikipèdia.
Finalment hem afegit un vídeo que hem trobat relacionat amb el tema.
Mentre realitzavam aquest treball hem utilitzat el xat per posar-nos d'acord i crec que és una eina molt útil ja que d'aquesta manera hem pogut treballar totes alhora, cadascú en un ordenador diferent i hem participat totes.
Sense aquest programa, no haguéssim aportat el mateix i haguéssim acabat fent un recull de la síntesi de cadascú de nosaltres. D'aquesta manera ha quedat un treball més coherent.
També hem creat un formulari sobre les noves tecnologies a l'educació i hem publicat les respostes mitjançant un enllaç.
Penso que el fet de saber crear formularis a partir de la xarxa ens pot ser molt útil a l'hora de fer un teball del qual necessitem l'opinió de més gent. D'aquesta manera ens és molt més fàcil i còmode formular al públic.
Una de nosaltres l'ha creat i les altres l'hem pogut anar editant.
El grup està format per la Judith Solà, la Carlota Juclà, la Berta Molar i jo mateixa, la Saray Martínez.
Hem creat una presentació a partir de diferents diapositives. A la primera hi hem posat el titul de la presentació: els ordinadors a les aules. A la segona hi hem afegit tots els tipus d'ordinadors que existeixen i a sota hi hem afegit el nom. Hem realitzat la búsqueda d'aquests ordinadors mitjançant la Wikipèdia.
Finalment hem afegit un vídeo que hem trobat relacionat amb el tema.
Mentre realitzavam aquest treball hem utilitzat el xat per posar-nos d'acord i crec que és una eina molt útil ja que d'aquesta manera hem pogut treballar totes alhora, cadascú en un ordenador diferent i hem participat totes.
Sense aquest programa, no haguéssim aportat el mateix i haguéssim acabat fent un recull de la síntesi de cadascú de nosaltres. D'aquesta manera ha quedat un treball més coherent.
També hem creat un formulari sobre les noves tecnologies a l'educació i hem publicat les respostes mitjançant un enllaç.
Penso que el fet de saber crear formularis a partir de la xarxa ens pot ser molt útil a l'hora de fer un teball del qual necessitem l'opinió de més gent. D'aquesta manera ens és molt més fàcil i còmode formular al públic.
dimarts, 13 d’octubre del 2009
El llenguatge i la llengua:
• El llenguatge s’entén com un instrument de comunicació, construït per senyals organitzades que s’orienten cap a la comunicació. Tots utilitzem el llenguatge a partir d’una llengua o d’una altra.
Amb el llenguatge ordenem les percepcions, ens aporta creativitat, ens fa capaços de pensar, permet el discurs, és la base de la memòria, fa possible l’autoexpressió i moltes altres definicions que fan que sigui el medi de comunicació més extens.
• La llengua és el sistema de comunicació verbal. La formen el vocabulari i la gramàtica propis i característiques d’una època, d’una obra, d’un escriptor...
Té un paper singular en la formació de la identitat personal i ens permet la permanència d’un relat intransferible que és la nostra pròpia vida.
Amb el llenguatge ordenem les percepcions, ens aporta creativitat, ens fa capaços de pensar, permet el discurs, és la base de la memòria, fa possible l’autoexpressió i moltes altres definicions que fan que sigui el medi de comunicació més extens.
• La llengua és el sistema de comunicació verbal. La formen el vocabulari i la gramàtica propis i característiques d’una època, d’una obra, d’un escriptor...
Té un paper singular en la formació de la identitat personal i ens permet la permanència d’un relat intransferible que és la nostra pròpia vida.
GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ
Problemes amb Internet.
Doncs això, he tingut problemes am l’internet de casa i fins avui no he pogut actualitzar els apunts de l’assignatura de Gestió i Tic.
Des de la primera sessió que hem sembla que tot el que fem a classe es força interessant ja que a la llarga, sobretot a l’hora de fer treballs tot ens pot servir per anar més ràpid i no perdre temps buscant coses que només prement una tecla pots tenir obertes.
A les classes de Gestió i Tic, amb el Jorge fem coses tant útils com pot ser obrir una nova pestanya prement Ctrl + T, com afegir un corrector ortogràfic al navegador Mozilla Firefox, com també la funció del Foxtab que ens serveix per tenir una manera de tenir organitzades totes les pestanyes que tenim obertes i que ho puguem trobar tot més fàcilment.
Sempre havia pensat que havia d’existir alguna manera de que tot els articles que trobéssim des de qualsevol ordenador, després els poguéssim obrir des d’un altre ordenador sense tenir que portar sempre a sobre el Pendrive. En Jorge Coderch ens ha ensenyat com fer-ho i hem sembla molt interessant i útil.
Hem conegut el google reader, la web 2.0, el notebook... També hem après com penjar vídeos al bloc.
Una altra de les coses més útils a l’hora de fer un treball, és que l’índex es construeixi de manera automàtica i que no l’haguem de confeccionar nosaltres part per part ja que és una pèrdua de temps important. L’índex el podem fer a partir de la pàgina que vulguem, podem crear subapartats, i tot això només seleccionant “título 1, título 2...”
El dia 29/09/09 vam conèixer la blocosfera educativa que és les relacions entre els blocs. D’aquesta manera també vam conèixer un bloc molt interessant com és bitacola de mestra tic.
A la pàgina www.blogger.com és on pengem les nostres actualitzacions, les podem editar un cop penjades, podem permetre que l’altra gent escrigui al nostre bloc...
Amb el google Translate podem traduir qualsevol text de qualsevol pàgina amb català o l’idioma que desitgem. Els resultats de la traducció normalment són bastant precisos i bons.
Amb el Word hem treballat els salts de pàgina i de secció, els peus de pàgina o encapçalament, com introduir nombres de pàgines...
La pàgina docs.google.com ens serveix per crear, editar i carregar de forma ràpida. Ens verifica l’ortografia, podem crear les nostres carpetes, posar-les com a destacades per a tenir-les presents en tot moment i després ocultar-les si ja no les necessitem més, des d’aquí podem fer powerpoints, afegir vídeos i després publicar-ho al nostre bloc.
Finalment, avui, dia 13 d’octubre, en aquesta pàgina (docs.google.com), hem creat carpetes per compartir amb la gent del nostre grup i per poder intervenir cadascú des de la seva conta i que els companys ho vegin. També inclou una mena de xat per posar-te amb contacte amb els teus companys del grup a l’hora d’acordar els temes. Seguint tot això hem creat un powerpoint i l’hem penjat al bloc, i després un formulari fet des del full de càlcul d’aquesta pàgina i també l’hem enllaçat al bloc juntament amb les respostes de tothom que vulgui contestar el formulari.
Fins aquí el resum de l’assignatura Gestió i Tic des de l’inici del curs fins avui. De moment les meves conclusions són totalment positives i espero poder posar-ho a la pràctica tot molt aviat.
Doncs això, he tingut problemes am l’internet de casa i fins avui no he pogut actualitzar els apunts de l’assignatura de Gestió i Tic.
Des de la primera sessió que hem sembla que tot el que fem a classe es força interessant ja que a la llarga, sobretot a l’hora de fer treballs tot ens pot servir per anar més ràpid i no perdre temps buscant coses que només prement una tecla pots tenir obertes.
A les classes de Gestió i Tic, amb el Jorge fem coses tant útils com pot ser obrir una nova pestanya prement Ctrl + T, com afegir un corrector ortogràfic al navegador Mozilla Firefox, com també la funció del Foxtab que ens serveix per tenir una manera de tenir organitzades totes les pestanyes que tenim obertes i que ho puguem trobar tot més fàcilment.
Sempre havia pensat que havia d’existir alguna manera de que tot els articles que trobéssim des de qualsevol ordenador, després els poguéssim obrir des d’un altre ordenador sense tenir que portar sempre a sobre el Pendrive. En Jorge Coderch ens ha ensenyat com fer-ho i hem sembla molt interessant i útil.
Hem conegut el google reader, la web 2.0, el notebook... També hem après com penjar vídeos al bloc.
Una altra de les coses més útils a l’hora de fer un treball, és que l’índex es construeixi de manera automàtica i que no l’haguem de confeccionar nosaltres part per part ja que és una pèrdua de temps important. L’índex el podem fer a partir de la pàgina que vulguem, podem crear subapartats, i tot això només seleccionant “título 1, título 2...”
El dia 29/09/09 vam conèixer la blocosfera educativa que és les relacions entre els blocs. D’aquesta manera també vam conèixer un bloc molt interessant com és bitacola de mestra tic.
A la pàgina www.blogger.com és on pengem les nostres actualitzacions, les podem editar un cop penjades, podem permetre que l’altra gent escrigui al nostre bloc...
Amb el google Translate podem traduir qualsevol text de qualsevol pàgina amb català o l’idioma que desitgem. Els resultats de la traducció normalment són bastant precisos i bons.
Amb el Word hem treballat els salts de pàgina i de secció, els peus de pàgina o encapçalament, com introduir nombres de pàgines...
La pàgina docs.google.com ens serveix per crear, editar i carregar de forma ràpida. Ens verifica l’ortografia, podem crear les nostres carpetes, posar-les com a destacades per a tenir-les presents en tot moment i després ocultar-les si ja no les necessitem més, des d’aquí podem fer powerpoints, afegir vídeos i després publicar-ho al nostre bloc.
Finalment, avui, dia 13 d’octubre, en aquesta pàgina (docs.google.com), hem creat carpetes per compartir amb la gent del nostre grup i per poder intervenir cadascú des de la seva conta i que els companys ho vegin. També inclou una mena de xat per posar-te amb contacte amb els teus companys del grup a l’hora d’acordar els temes. Seguint tot això hem creat un powerpoint i l’hem penjat al bloc, i després un formulari fet des del full de càlcul d’aquesta pàgina i també l’hem enllaçat al bloc juntament amb les respostes de tothom que vulgui contestar el formulari.
Fins aquí el resum de l’assignatura Gestió i Tic des de l’inici del curs fins avui. De moment les meves conclusions són totalment positives i espero poder posar-ho a la pràctica tot molt aviat.
dijous, 8 d’octubre del 2009
dimecres, 7 d’octubre del 2009
El text descriptiu
A la classe de comunicació oral, escrita i digital, la Rosa ens ha presentat la Descripció. La descripció la podria descriure com una qualitat molt important per saber expressar, ja que si no sabem descriure els nostres sentiments, tot el què volem, no ens expressarem de la manera precisa per a que la resta de gent ens entengui bé.
Aquesta classe ha estat divertida per nosaltres ja que la Rosa ens ha presentat el tema d’una manera que ens ha cridat l’atenció ja que ens ha posat diversos vídeos.
El text descriptiu el podem trobar en poesies, com per exemple a: Gernika de Palau i Fabre i també a: Si parlo dels teus ulls de Miquel Martí i Pol.
Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.
També hem vist diferents exemples de textos. N’hi ha de molt descriptius, que poden descriure aspectes físics, psíquics, hàbits i costums, manies, emocions, accions... Els adjectius els podem posar davant o darrere. Un altre fet molt que utilitzem habitualment és l’ús de tres adjectius per descriure algú.
Les cançons que vam veure a classe amb un text descriptiu són:
El gripau blau:
Una altra cançó que hem va agradar moltísim i que em va recordar a la meva infància va ser:
Penso que aquesta sessió ha estat molt productiva ja que hem après el valor de saber descriure.
Aquesta classe ha estat divertida per nosaltres ja que la Rosa ens ha presentat el tema d’una manera que ens ha cridat l’atenció ja que ens ha posat diversos vídeos.
El text descriptiu el podem trobar en poesies, com per exemple a: Gernika de Palau i Fabre i també a: Si parlo dels teus ulls de Miquel Martí i Pol.
Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.
També hem vist diferents exemples de textos. N’hi ha de molt descriptius, que poden descriure aspectes físics, psíquics, hàbits i costums, manies, emocions, accions... Els adjectius els podem posar davant o darrere. Un altre fet molt que utilitzem habitualment és l’ús de tres adjectius per descriure algú.
Les cançons que vam veure a classe amb un text descriptiu són:
El gripau blau:
Una altra cançó que hem va agradar moltísim i que em va recordar a la meva infància va ser:
Penso que aquesta sessió ha estat molt productiva ja que hem après el valor de saber descriure.
Comunicació oral, escrita i digital.
A les classes de comunicació amb
El primer dia vam començar escrivint una redacció de “Qui soc jo?”, on ens havíem de descriure a nosaltres des de l’aspecte que volguéssim. La veritat és que va ser una mica complicat, però interessant a la vegada.
El segon dia
Després de fer tot això, per grups de 5 persones, havíem de fer una lectura d’un text, on el nostre anava relacionat amb fer silenci. Vam tenir que buscar les cinc idees principals i després redactar una síntesi.
Avui, dia sis d’octubre, a classe hem treballat el text descriptiu. Hem llegit dues poesies, Gernika i Si parlo dels teus ulls. Després hem escoltat cinc cançons compostes per textos descriptius, com és el cas de la cançó del Gripau Blau, on descriu el gripau com blau, babau, que no té amics, que es fa ric...
A continuació hem llegit tres textos molt descriptius, amb el fet de que descriuen tant físicament, com psíquicament, descriuen els hàbits i costums, les manies, les emocions, les accions...Hem comprovat que els adjectius es poden trobar tant davant com darrere, i que normalment, per descriure algú s’utilitzen tres adjectius.
També hem escoltat el conte de l’Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix, i per finalitzar la sessió, hem escoltat la cançó de l’anunci d’Estrella Damm, anomenada Summercat.
dijous, 1 d’octubre del 2009
Entrada sobre l'Edu3.cat
Idees més rellevants:
- Quan es van crear els ordinadors, només estaven fets per fer càlculs i més endavant la tecnologia va permetre treballar amb textos, sons i imatges.
- En un sistema "hipermèdia", els elements o nusos es relacionen entre si mitjançant enllaços. Tot plegat té la forma d'una xarxa, que, al seu torn, es pot connectar amb altres xarxes.
- La clau d'un sistema interactiu és la "interfície", el conjunt de grafismes i d'opcions que fan possible el diàleg entre la persona i l'ordinador.
dilluns, 28 de setembre del 2009
L´art de saber escoltar, fer silenci
Idees principals:
1- El silenci és una garantia de qualitat en la conversa.
2- En la comunicació és essencial la col·laboració del receptor.
3- Cal deixar la ment en blanc i no distreure's.
4- Per comprendre fa falta rapidesa mental, imaginació i fantasia.
5- Només quan et poses en el lloc de l'emissor te n'adones de la importància del silenci.
Síntesi:
Aquest text tracta sobre la importància que te el silenci en una conversació, el fet de saber escoltar per part del receptor és escencial. Hi ha dos tipus de silenci: el silenci interior que tracta de silenciar les veus interiors, es a dir, ficar la ment en blanc i no distreure´s. I el silenci exterior consisteix en que el receptor o receptors respectin la paraula de l´emissor.
El fet d´escoltar comporta una rapidesa mental imaginativa i fantasiosa per part del receptor.
El text finalitza en la importància de l´empatia per part del receptor cap a l´emisor.
Grup format per:
- Saray Martínez.
- Carlota Juclà.
- Berta Molar.
- Judith Solà.
- María Arnau
1- El silenci és una garantia de qualitat en la conversa.
2- En la comunicació és essencial la col·laboració del receptor.
3- Cal deixar la ment en blanc i no distreure's.
4- Per comprendre fa falta rapidesa mental, imaginació i fantasia.
5- Només quan et poses en el lloc de l'emissor te n'adones de la importància del silenci.
Síntesi:
Aquest text tracta sobre la importància que te el silenci en una conversació, el fet de saber escoltar per part del receptor és escencial. Hi ha dos tipus de silenci: el silenci interior que tracta de silenciar les veus interiors, es a dir, ficar la ment en blanc i no distreure´s. I el silenci exterior consisteix en que el receptor o receptors respectin la paraula de l´emissor.
El fet d´escoltar comporta una rapidesa mental imaginativa i fantasiosa per part del receptor.
El text finalitza en la importància de l´empatia per part del receptor cap a l´emisor.
Grup format per:
- Saray Martínez.
- Carlota Juclà.
- Berta Molar.
- Judith Solà.
- María Arnau
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
