Senyora Cilíndrica

INTRODUCCIÓ:

El llibre de senyora cilíndrica és una mena de manual per educar a nens de 0 a 6 anys. L’autora del llibre, Josepa Gómez i Bruguera dóna idees per a que els nens aprenguin de diferents maneres les matemàtiques. Ella vol aplicar una mirada matemàtica a tot el que veiem del nostre voltant. Busca on hi pot haver números a la classe, com per exemple al calendari, als rellotges... Els nens col•leccionen diferents tipus d’objectes per després comparar la grandària, la forma, sumar les quantitats...
La mestra d’aquest llibre també treballa la numeració amb el número preferit de cadascú, la geometria buscant figures geomètriques per l’escola, la mesura amb el pes i l’alçada de cada nen...
Totes les activitats que ha plantejat la mestra d’aquesta classe han estat amb la finalitat de que els alumnes aprenguin matemàtiques i que tinguin una visió matemàtica a tot allò que els observa.
Aconsegueix que els nens prestin més atenció a l’hora de mirar, ja que els infants observen tot allò que els rodeja i hi tenen molta curiositat, però possiblement no hi apliquen cap atenció per veure quin significat pot tenir tot allò, ni molt menys cap visió matemàtica.
Amb aquest llibre podem gaudir de la vida dels infants i de les seves experiències al parvulari.



ANÀLISI DEL CONTINGUT:

Cinc fragments del llibre que m’han interpel•lat i els arguments:

• Mirar la vida requereix, doncs, tenir registres i recursos per mirar, analitzar, entendre. Els recursos necessaris són dintre nostre mateix però cal desenvolupar-los, cal aportar les condicions necessàries per a aquest desenvolupament.
(pàg.10)
Aquest fragment amb quatre línies deixa molt clar el que requereix mirar la vida. Tot el que veiem ho hem d’analitzar des de qualsevol punt de vista per a que no se’ns passi com desapercebut, com una cosa que no és important, ja que aquest llibre ens fa adonar de la importància que té analitzar tot el que veiem, i donar-li un sentit per poder-ho entendre. D’aquest fragment m’ha cridat l’atenció això de que els recursos ja els tenim dins nostre, i que només cal desenvolupar-nos, ja que mai m’ho havia mirat des d’aquest punt de vista. Només cal que posem la nostra visió atenta a tot per desenvolupar els recursos que ja tenim.

• Necessitem la paraula i l’escolta, i tots els llenguatges de què disposem les persones. Necessitem l’ambient propici dels materials adients. Necessitem també el temps i la llibertat per cercar, per equivocar-nos, per corregir, per trobar el camí. Res sorgeix del no-res.
(pàg.10)
Si he triat aquest fragment és perquè dóna importància a la paraula i l’escolta, i hi estic totalment d’acord. Per aprendre de mirar, per ensenyar de mirar, per parlar i escoltar, per aprendre de parlar i aprendre d’escoltar.. per tot això i més necessitem tant la paraula com l’escolta. La paraula és un instrument per facilitar l’explicació del que hem vist, hem descobert, hem trobat...
Però per tot això no només necessitem la paraula i l’escolta, sinó que és molt important com el fragment cita, tenir un ambient adequat, el temps i la llibertat per trobar dl camí del que volem aconseguir sense que res ens ho impedeixi. Aquest fragment finalitza dient: Res sorgeix del no-res. Aquesta oració tots l’hem sentit milers de cops a la vida però possiblement mai l’hem reflexionat com toca, com el que és, ja que breument cita que tot necessita un principi i un procés per convertir-se en el que sigui.

• (Els infants) Estan avesats a explicar les seves vivències, les seves pors, els seus plantejaments, els seus sabers, els seus parers... perquè saben que la seva paraula serà escoltada i respectada ja que en el si del grup-classe s’ha anat creant un clima de comunicació i de confiança, de recerca i d’aprofundiment en els sabers que s’aporten.
(pàg.15)
M’agrada el sistema que es reflecteix en aquest fragment de com conduir una classe d’infants. És molt interessant i important el fet de que tots els nens puguin expressar el que vulguin, que no tinguin por i que no s’ho quedin dins seu. Però encara és més interessant el fet de que els companys, la mestra i el seu entorn l’escoltin, el valorin com pertoca, i que els seus coneixements i vivències es puguin aprofundir en un entorn de confiança.

• Partir de la realitat de l’infant proposa un plantejament en el qual és prioritari partir d’allò que ens és proper, que se’ns ofereix, que ens interessa, que volem esbrinar...; en definitiva, és trobar sentit a allò que fem. Així, segurament, no hi haurà, no hi pot haver, un aïllament del coneixement matemàtic, ni dels altres coneixements, sinó una integració materialitzada en l’experiència, el pensament i el llenguatge de l’infant.
(pàg.19-20)
“Trobar sentit a allò que fem”. Aquesta oració és el fet de que hagi escollit aquest fragment. Considero que no podem fer les coses sense saber perquè les fem, sense saber que ens interessa d’allò que fem, quina finalitat en volem treure... encara que sóc conscient de que a tots ens passa sense que ens en adonem. Com l’autora diu, si trobem sentit a tot el que fem, no hi pot haver un aïllament al coneixement matemàtic ni a cap altre coneixement, ja que ja sabem des del principi quina visió en tenim del que fem.

• Les col•leccions que es duen a terme a la classe són molt diverses perquè poden néixer d’interessos o propostes diverses però tindran en comú les relacions lògiques; semblança i diferència; agrupació i categorització; classificació i ordenació.
(pàg.25-26)
Aquest fragment és un exemple d’una de les parts que hem va cridar molt l’atenció del llibre: el col•leccionisme. Si el vull destacar és perquè mai havia mirat les col•leccions de qualsevol tipus amb una visió matemàtica. Potser per l’aspecte de quantitat si, però mai des del punt de vista de semblança, diferència, agrupació, categorització, classificació i organització relacionat amb les matemàtiques. Aquest llibre m’ha fet adonar que col•leccionar és més que tenir un seguit d’objectes del mateix tipus.



EIXOS PER LA INTERVENCIÓ A LA TERTÚLIA:

- Com imagines l’escola del llibre? I l’aula?
M’imagino una escola molt gran, on hi ha un gran passadís. A l’esquerra del passadís hi ha totes les aules, també immenses. I a la dreta un seguit de finestrals per on hi entra molta llum i que donen al pati de l’escola. Al mig del passadís, entre les aules, a l’esquerra hi ha la porta principal, per on entren els nens, i a la dreta, entre els finestrals i les portes per sortir al pati, hi ha unes escales que pugen a un segon pis, on hi ha els despatxos dels professors. El passadís està ple de taulells amb molts dibuixos i escrits de tots els alumnes de l’escola.
L’aula dels alumnes d’aquest llibre la imagino quadrada, entrant per la porta, davant per davant hi ha les finestres que donen al carrer, decorades amb dibuixos fets amb folis transparents per no privar la claror. A la dreta una pissarra molt gran fosca, i la taula de la mestra rodejada de dibuixos i retoladors. A l’esquerra tots els calaixos de colors dels alumnes on hi guarden tot el que volen i troben. Cada calaix decorat amb el nom de l’alumne. Al costat de la porta un armari blanc per guardar tot el material de la classe i els penjadors on els nens pengen les seves jaquetes. Al centre de l’aula moltes taules rodones rodejades de cadires. A més a més me la imagino amb un ambient molt alegre.

- Com deu ser la mestra? Et recorda algun mestre/a que has tingut?
La mestra deu ser molt entregada per la seva feina, activa, alegre, amb ganes de que els seus alumnes aprenguin de tot, treballadora, amb gran devoció pels infants, amb ganes d’experimentar, amb un sistema d’educació molt correcte, escolta els alumnes i els deixa expressar sempre que vulguin, deu ser molt optimista i te plena confiança amb els alumnes.
En alguns aspectes si que hem recorda a una mestra que vaig tenir jo quan tenia cinc anys. La seva manera de ser emprenedora, activa i alegre amb la seva feina, fa que li vegi una certa relació. Potser la mestra que vaig tenir jo no experimentava tant amb nosaltres com la mestra del llibre, però la recordo com una gran professora de la qual tots vam aprendre moltíssim.

- Com deu ser el dia a dia a l’escola?
Penso que pels nens d’aquesta escola el dia a dia deu ser divertit, amb ganes d’aprendre, d’experimentar, de veure als seus companys... Crec que en cap moment es plantegen que anar a l’escola és una cosa avorrida i pesada. Cada matí els nens es deuen d’aixecar pensant que descobriran de nou aquell dia.
Pels professors també deu ser divertit ja que ells també són els que aprenen cada dia coses noves dels nens. I segurament ells són els que tenen més ganes d’experimentar i descobrir.

- Quin deu ser l’estat d’ànim dels nens d’aquesta escola?
Segur que són nens alegres, actius, amb ganes d’expressar les seves vivències però també d’escoltar les dels altres i aprendre de tot això.
Crec que han de tenir ganes de descobrir la finalitat de les activitats que la mestra els hi planteja.
Imagino que només entrar a classe ja deuen d’anar a veure les seves pertinències guardades al calaix personal i comparar-les amb els seus companys.

- Creus que hi aprenen el que cal?
Crec que hi aprenen el que cal i més. Aplicar tot això de veure el més enllà a tot el que fan en nens de cinc anys considero que és molt important i que no en totes les escoles ho fan. El buscar un perquè i una finalitat a tot, és imprescindible i el fet que als cinc anys puguin mirar el seu voltant amb una visió aportadora de coneixements hem sembla una gran idea. Estic segura que no tots els nens amb aquesta edat poden veure la seva col•lecció de pedres rodones amb una visió matemàtica ni tenir idees per construir una senyora cilíndrica com la del llibre i tot això és fascinant.