Fi de la primera etapa!

Avui és el dia del tancament del nostre bloc del primer quadrimestre i per això volia acomiadar-me.

Penso que durant aquesta primera etapa he après moltíssim, molt més del que hem pensava des del principi, i la veritat és que tornaria a començar de nou.

Tot ha estat nou per nosaltres, i crec que hem tret el màxim de profit possible de tot el què hem fet.

Vull donar gràcies des d’aquí als professors per entregar-se amb nosaltres, per la paciència que han tingut, i als meus companys de classe, per haver-nos ajudat mútuament i fer que aquesta carrera de quatre anys tingui un bon començament.

Finalment volia acabar amb una breu reflexió sobre el què ha estat per mi aquest bloc. Crec que en part és productiu ja que tots podem consultar els blocs dels altres companys i aprendre d’ells. També ens ajuda a reflexionar amb nosaltres mateixos, però a la vegada he de dir que per mi ha estat una mica dur ja que vaig estar una bona temporada sense Internet i va ser molt difícil compaginar les meves hores a la biblioteca amb la resta de feina. A més a més, no estic acostumada a dependre de penjar els meus apunts o reflexions en un lloc públic i això ha fet que no m’agradi massa el bloc. De totes maneres estic orgullosa de la feina que he fet.

Fins aquí, espero que la pròxima etapa sigui igual de bona o millor que aquesta!

Gravació d'un poema.

Dur a terme aquesta pràctica ha estat molt complicat ja que he tingut diversos problemes. Vaig realitzar aquesta pràctica als ordinadors de la universitat i la vaig guardar al meu llapis de memòria ja que no tenia suficient temps per penjar-ho al bloc. Al arribar a casa, el programa no m'ho deia obrir.

Ho he realitzat de nou, però la versió del programa Audacity que he pogut descarregar-me, no és la mateixa, i per tant, les opcions són molt més complexes. El fet és que no he pogut exportar la gravació amb format Mp3 per poder-la obrir després al programa Movie Maker, per tant, per fer "part" d'aquesta pràctica, ho he realitzat tot amb el Movie Maker.

He importat una imatge relacionada amb el poema, he escrit la lletra del poema i he fet que aparegui a la pantalla amb l'opció de "cinta perforada". Després he afegit la cançó que volia de fons, i he aconseguit retallar-la amb el Movie Maker, però no he aconseguit fer que el final de la cançó sigui amb la disminució del volum (opció possible a l'Audacity). També he gravat la meva veu recitant el poema amb una opció que presenta el Windows movie maker.

L'àudio no té la mateixa qualitat que si estigués gravat amb l'Audacity, ni queda tant bé, però no ha estat possible realitzar l'exportació del poema gravat amb la cançó de fons al programa Movie Maker. Així que, la meva pràctica ha quedat així:



El meu poema s'anomena "Separat" i l'autor és Joan Margarit.

DEBATS

Ahir, a l'hora de comunicació oral, escrita i digital, després d'escoltar les últimes recitacions, ens va tocar exposar el nostre debat sobre l’autoritat dels professors.

A l’hora de la preparació d’aquest debat, ens vam dividir les 10 persones en 5 i 5. El meu grup constava de la Maria Vallès, la Natàlia Nolla, la Cristina Badia i jo mateixa, la Saray Martínez. Ens vam repartir els papers que havíem de fer cadascú de nosaltres.

La Judith presentaria el tema i també acabaria ella amb la conclusió. La Natàlia i la Cristina defensarien el tema amb arguments cercats entre totes nosaltres. I finalent, la Maria i jo, faríem un seguit de preguntes a l’equip contrincant.

Va començar l’altre equip presentant el seu tema i defensant què si que hi ha autoritat a les aules avui en dia. A continuació la Judith ens va presentar a nosaltres i al nostre argument: avui en dia els professors tenen molt poca autoritat a les aules. I tot això ho vam argumentar mitjançant articles que varem trobar publicats en diaris o altres llocs, per tant, fonts fiables. Tot i això, l’equip contrincant venia ben preparat i amb suficients arguments.

Considero que el fet de fer debats a classe és molt útil per a tots nosaltres ja que ens fa créixer com a persones més crítiques. A més veure com els nostres companys ho fan, també ens sembla molt interessant i ens fa estar a tots molt atents.

RECITACIÓ DEL POEMA

Avui a l'assignatura de comunicació, oral, escrita i digital he recitat el poema. Després d'haver vist a una gran part dels meus companys com el recitaven em feia una mica de por, ja que alguns d'ells s'havien quedat en blanc al mig de l'exposició. A més a més d'això, el panic d'exposar oralment davant de tant públic sempre fa una mica de por.

A l'hora de triar el meu poema, com que no en tenia cap a la ment de seleccionat, vaig anar a la biblioteca i vaig agafar llibres de diferents autors. Per l'aspecte dels poemes em vaig decantar per un llibre anomenat "Casa de misericordia" de Joan Margarit. A partir d'aqui vaig buscar poemes que no fossin massa llargs per la seva dificultat a memoritzar-los i que tinguessin un aspecte atractiu a l'hora de ser dits.

Finalment vaig escollir un poema anomenat "Separat" i que diu així:

La casa dóna a un carrer,
on no m'espera ningú,
aquí, sense tu, un estrany.

Aquí és on m'he extraviat,
sense mi, passejo amb tu.
La meva ombraés un error
que ve dels llocs més gelats:
El teu cor, les teves mans.
Per això me'n vaig anar.

La vida desconeguda
l'he viscuda sense tu.
Al teu costat.


Quan ensajava aquest poema, ho feia de manera lenta, per controlar la velocitat a l'hora de recitar-lo. D'aquesta manera, me'l vaig aprendre a poc a poc, i a l'hora de recitar-lo no vaig anar tant ràpid com ho havia fet altres cops. A més a més, no em vaig quedar en blanc.
Crec que el volum també va ser l'adequat. El que no va ser massa correcte va ser la meva postura, on em vaig quedar sense moure'm i a més a més, la meva mirada no es va repartir per tots els cantons...

Tot i això estic satisfesta de haver-ho fet, ja que crec que no va sortir del tot malament i he pogut disfrutar de l'exposició de tots els meus companys.

Territori

La setmana passada vaig realitzar l’exposició de "Territori" juntament amb la meva companya Estela Rosell.

Aquest treball ens feia una mica de por, per el seu valor al final de la nota i perquè l’havíem d'exposar davant de 72 persones, però tot i això ens varem proposar esforçar-nos al màxim per treure aquest treball sense problemes.

Ens va costar una mica decidir-nos de quin podria ser el nostre tema de territori, i finalment, vam creure que parlar del "Messenger" com un territori on s'hi produïen relacions humanes podria ser un tema molt interessant.

Vam quedar vàries tardes per realitzar el PowerPoint i el nostre guió conjuntament. No va ser fàcil decidir de què parlaríem, però al final ho vam treure.

Al crear un guió provisional, ja sabíem les fotografies que apareixerien a la pantalla, i cada cop el guió es va anar fent més extens amb l’aportació de noves idees. Després el guió va quedar ben complet i preparat. Ens vam repartir els papers i vam decidir que ho faríem per parts. Una diapositiva cadascuna de nosaltres.

El dia anterior vam tornar a quedar per assajar el diàleg, per saber que dir i com dir, tenir clares les pautes de la velocitat, el volum.... Semblava que tot estava ben preparat.

Va arribar el moment de l’exposició, hi havia molta tensió i nervis acumulats. Al sortir allí davant de les 72 persones, el diàleg va canviar bastant. No ens vam deixar coses per dir, però la forma va ser molt diferent. I sobretot, la velocitat, va ser el que va variar més del nostre assaig a l’hora de la presentació. Varem anar massa ràpid pels nervis.

Però ara ja està fet, i he de dir, que encara que en aquell moment ho vam passar malament per la tensió, durant la confecció d’aquest treball va ser molt agradable gràcies a l’Estela, ja que es una bona companya per fer treballs.

Setmana d'activitats extraordinàries

Primer que tot volia demanar disculpes per el meu retràs en les actualitzacions al bloc, però he estat sense internet i se'm fa difícil compaginar tota la feina que tenim amb anar a la biblioteca per poder actualitzar.

Dit això, volia fer una breu explicació del que va significar per mi la setmana que no vam assistir a la universitat per fer activitats fora totalment diferents del que habitualment les fem.

El primer dia va començar amb la conferència de l'Eulàlia Bosch, autora del llibre que ens havíem llegit de "Educació i vida quotidiana. Històries breus de llarga durada". De la seva conferència en vam poder aprendre moltíssim per tot el que va dir, però volia destacar la importància que li va donar a que hem de mirar els nens com a nens que crèixen, i no només com a nens. També va fer referència molts cops durant la seva conferència a que els nens quan arriben en aquest món són estrangers, tot és nou per ells, i per això els hem d'ajudar a conèixer la ciutat on viuen.
Les paraules de l'Eulàlia hem van agradar, i el suport del PowerPoint també, ja que és el exemple del que havíem parlat a classe, però la seva postura ens va decepcionar una mica a tots. Ens esperàvem que estigués almenys de peus, però no es va moure de la seva cadira en tota la conferència.

Després vam anar al Natupark, on vam viure una gran experiència. Varem passar por, però ens hi vam enfrentar i ens va servir per aprendre de que tots podem ser capaços de realitzar un esforç extra per alguna cosa que ens costi.

El dimarts va ser el dia estrella. Vaig anar a una llar d'infants de Barcelona, amb una alumna de tercer. Els nens només tenien 1 anyet i eren preciosos. Hem va encantar la sensació d'estar amb ells, de saber que podia participar amb la seva educació... A més, l'alumna de tercer, la Mireia, hem va donar bons consells i es va portar molt bé amb mi. Tant d'ella com de la mestra de la classe vaig aprendre moltíssim. La mestra es veia que portava molts anys d'experiència i era molt entregada amb els nens. Va ser el dia que millor m'ho vaig passar i hem vaig quedar amb les ganes de repetir.

Dimecres vaig anar a la Fundació Miró. Reconec que les galeries d'art no són el meu punt fort, però hem va servir per posar antenció en més d'una escultura del pintor i escultor Joan Miró i posar totes les meves forçes per entendre-la.

Dijous varem assistir a la biblioteca Jaume Fuster a veure l'obra de recitació de poesia "un plat pla ple de poesia està". L'obra va ser molt divertida, sobretot pels infants, que no paraven de participar i riure. Nosaltres estàvem molt atentes per les seves emocions, però no podiam evitar riure com ells per l'humor de l'obra. M'ho vaig passar molt bé i hem va agradar veure com els nens disfrutaven tant.

A continuació varem anar al centre d'art Santa Mònica per veure l'exposició de l'Eugènia Balsells. Tot el que vaig veure hem va semblar interessant. Aquelles combinacions de llums relfexades a les parets amb continu moviment tenien molt d'interès. La "roda de colors" i el "laberint" amb música de fons hem van semblar molt atractius, però no vaig entendre el seu significat. No vaig poder entendre en cap de les obres de l'Eugènia Balsells que era exactament el què volia expressar.

I finalment, divendres, a l'auditori, vam aprendre de l'existència d'instruments que per mi almenuys, no els coneixia. Després vam veure l'obra Corda i Descorda, feta per nens de 2 anys. Molt divertida, interessant i agradable de sentir i veure, però potser massa complexa per aquesta edat dels infants. Per acabar, va aparèixer la noia del servei educatiu de l'auditori, la que ens va fer reflexionar molt amb les seves paraules.

I fins aquí la nostra setmana fora de la universitat, de la que penso que vam aprendre moltíssim i que m'agradaria repetir.

Entrada al Eduwiki:

Introducció al programa:

El programa que em treballat en aquesta activitat és l'Eduwiki. És una pàgina web en la que tothom hi pot entrar a observar i participar. Podem dir que l'Eduwiki és un diccionari infantil dins de la xarxa i pot ser un bon recurs per a mestres i docents. Aquesta està pensada per a infants fins als dotze anys aproximadament.


Activitat:

El nostre grup hem treballat les ulleres.


Definició de les ulleres:

Són l'instrument que ens ajuda a veure millor quan tenim dificultats a la vista, quan ens submergim amb l'aigua o per protegir-nos dels rajos del sol.
N'hi ha de tres tipus:

1. Les ulleres graduades, que són les que milloren la vista.
   
2. Les de sol, que ens protegeixen dels rajos.
3. Les d'aigua, per submergir-nos sota l'aigua i poder tenir una millor vista submarina.

Semblances i diferències:

Totes les ulleres tenen lents, una per cada ull, menys les d'aigua que poden ser d'una sola lent. Les ulleres de sol tenen les lents d'un color més fosc. L'estructura acostuma a ser metàl·lica o de plàstic. Es recolzen sobre el nas i les orelles. Les ulleres d'aigua, en canvi, estan fetes de plàstic i porten una goma per darrere del cap per fer pressió i que no caiguin a l'entrar a l'aigua.


Reflexió del grup:

Aquest treball ens ha semblat molt interessant, perquè hem pogut conèixer una pàgina web desconeguda per nosaltres. Un cop acabat el treball ens hem adonat que pot ser una eina molt útil per al nostre futur, doncs és un recurs en el que trobem en el nostre abast les definicions de les diferents paraules que els nens troben en el seu entorn.


Autores:

Judith Solà
Carlota Juclà
Berta Molar
Saray Martínez