A l'hora de triar el meu poema, com que no en tenia cap a la ment de seleccionat, vaig anar a la biblioteca i vaig agafar llibres de diferents autors. Per l'aspecte dels poemes em vaig decantar per un llibre anomenat "Casa de misericordia" de Joan Margarit. A partir d'aqui vaig buscar poemes que no fossin massa llargs per la seva dificultat a memoritzar-los i que tinguessin un aspecte atractiu a l'hora de ser dits.
Finalment vaig escollir un poema anomenat "Separat" i que diu així:
La casa dóna a un carrer,
on no m'espera ningú,
aquí, sense tu, un estrany.
Aquí és on m'he extraviat,
sense mi, passejo amb tu.
La meva ombraés un error
que ve dels llocs més gelats:
El teu cor, les teves mans.
Per això me'n vaig anar.
La vida desconeguda
l'he viscuda sense tu.
Al teu costat.
Quan ensajava aquest poema, ho feia de manera lenta, per controlar la velocitat a l'hora de recitar-lo. D'aquesta manera, me'l vaig aprendre a poc a poc, i a l'hora de recitar-lo no vaig anar tant ràpid com ho havia fet altres cops. A més a més, no em vaig quedar en blanc.
Crec que el volum també va ser l'adequat. El que no va ser massa correcte va ser la meva postura, on em vaig quedar sense moure'm i a més a més, la meva mirada no es va repartir per tots els cantons...
Tot i això estic satisfesta de haver-ho fet, ja que crec que no va sortir del tot malament i he pogut disfrutar de l'exposició de tots els meus companys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada