Setmana d'activitats extraordinàries

Primer que tot volia demanar disculpes per el meu retràs en les actualitzacions al bloc, però he estat sense internet i se'm fa difícil compaginar tota la feina que tenim amb anar a la biblioteca per poder actualitzar.

Dit això, volia fer una breu explicació del que va significar per mi la setmana que no vam assistir a la universitat per fer activitats fora totalment diferents del que habitualment les fem.

El primer dia va començar amb la conferència de l'Eulàlia Bosch, autora del llibre que ens havíem llegit de "Educació i vida quotidiana. Històries breus de llarga durada". De la seva conferència en vam poder aprendre moltíssim per tot el que va dir, però volia destacar la importància que li va donar a que hem de mirar els nens com a nens que crèixen, i no només com a nens. També va fer referència molts cops durant la seva conferència a que els nens quan arriben en aquest món són estrangers, tot és nou per ells, i per això els hem d'ajudar a conèixer la ciutat on viuen.
Les paraules de l'Eulàlia hem van agradar, i el suport del PowerPoint també, ja que és el exemple del que havíem parlat a classe, però la seva postura ens va decepcionar una mica a tots. Ens esperàvem que estigués almenys de peus, però no es va moure de la seva cadira en tota la conferència.

Després vam anar al Natupark, on vam viure una gran experiència. Varem passar por, però ens hi vam enfrentar i ens va servir per aprendre de que tots podem ser capaços de realitzar un esforç extra per alguna cosa que ens costi.

El dimarts va ser el dia estrella. Vaig anar a una llar d'infants de Barcelona, amb una alumna de tercer. Els nens només tenien 1 anyet i eren preciosos. Hem va encantar la sensació d'estar amb ells, de saber que podia participar amb la seva educació... A més, l'alumna de tercer, la Mireia, hem va donar bons consells i es va portar molt bé amb mi. Tant d'ella com de la mestra de la classe vaig aprendre moltíssim. La mestra es veia que portava molts anys d'experiència i era molt entregada amb els nens. Va ser el dia que millor m'ho vaig passar i hem vaig quedar amb les ganes de repetir.

Dimecres vaig anar a la Fundació Miró. Reconec que les galeries d'art no són el meu punt fort, però hem va servir per posar antenció en més d'una escultura del pintor i escultor Joan Miró i posar totes les meves forçes per entendre-la.

Dijous varem assistir a la biblioteca Jaume Fuster a veure l'obra de recitació de poesia "un plat pla ple de poesia està". L'obra va ser molt divertida, sobretot pels infants, que no paraven de participar i riure. Nosaltres estàvem molt atentes per les seves emocions, però no podiam evitar riure com ells per l'humor de l'obra. M'ho vaig passar molt bé i hem va agradar veure com els nens disfrutaven tant.

A continuació varem anar al centre d'art Santa Mònica per veure l'exposició de l'Eugènia Balsells. Tot el que vaig veure hem va semblar interessant. Aquelles combinacions de llums relfexades a les parets amb continu moviment tenien molt d'interès. La "roda de colors" i el "laberint" amb música de fons hem van semblar molt atractius, però no vaig entendre el seu significat. No vaig poder entendre en cap de les obres de l'Eugènia Balsells que era exactament el què volia expressar.

I finalment, divendres, a l'auditori, vam aprendre de l'existència d'instruments que per mi almenuys, no els coneixia. Després vam veure l'obra Corda i Descorda, feta per nens de 2 anys. Molt divertida, interessant i agradable de sentir i veure, però potser massa complexa per aquesta edat dels infants. Per acabar, va aparèixer la noia del servei educatiu de l'auditori, la que ens va fer reflexionar molt amb les seves paraules.

I fins aquí la nostra setmana fora de la universitat, de la que penso que vam aprendre moltíssim i que m'agradaria repetir.