La setmana passada vaig realitzar l’exposició de "Territori" juntament amb la meva companya Estela Rosell.
Aquest treball ens feia una mica de por, per el seu valor al final de la nota i perquè l’havíem d'exposar davant de 72 persones, però tot i això ens varem proposar esforçar-nos al màxim per treure aquest treball sense problemes.
Ens va costar una mica decidir-nos de quin podria ser el nostre tema de territori, i finalment, vam creure que parlar del "Messenger" com un territori on s'hi produïen relacions humanes podria ser un tema molt interessant.
Vam quedar vàries tardes per realitzar el PowerPoint i el nostre guió conjuntament. No va ser fàcil decidir de què parlaríem, però al final ho vam treure.
Al crear un guió provisional, ja sabíem les fotografies que apareixerien a la pantalla, i cada cop el guió es va anar fent més extens amb l’aportació de noves idees. Després el guió va quedar ben complet i preparat. Ens vam repartir els papers i vam decidir que ho faríem per parts. Una diapositiva cadascuna de nosaltres.
El dia anterior vam tornar a quedar per assajar el diàleg, per saber que dir i com dir, tenir clares les pautes de la velocitat, el volum.... Semblava que tot estava ben preparat.
Va arribar el moment de l’exposició, hi havia molta tensió i nervis acumulats. Al sortir allí davant de les 72 persones, el diàleg va canviar bastant. No ens vam deixar coses per dir, però la forma va ser molt diferent. I sobretot, la velocitat, va ser el que va variar més del nostre assaig a l’hora de la presentació. Varem anar massa ràpid pels nervis.
Però ara ja està fet, i he de dir, que encara que en aquell moment ho vam passar malament per la tensió, durant la confecció d’aquest treball va ser molt agradable gràcies a l’Estela, ja que es una bona companya per fer treballs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada